Francmaçoneria : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Linha 1 :
[[Imatge:Square compasses.svg|thumb|200px|left|Simbòls maçon : l'escaire e lo compàs - apèr deus maçons - e la letra '''G''' per ''God'' o ''Geometry'' - ''Diu'' e ''geometria'' en anglés - en referéncia au hèit que Diu e seré lo Gran arquitècte de l'Univèrs]][[Imatge:FreeMason.jpg|thumb|200xp|Francmaçon dab los atributs de la soa lòtja]]La '''francmaçoneria''' (deu [[francés]] ''francmaçon'' tradusit ''freemason'' en [[anglés]], qu'ei a díser {{cita|maçon libre}}) qu'ei ua associacion qui's vòu simbolicament eretèra deus maçons de l'Antiquitat en bèth agir uei suu plan intellectuau e umanista.
 
Que's cred (e au mens qu'ei atau que la francmaçoneria e presenta la soa istòria) que los bastidors antics que perfeccionèn chic a chic las loas tecnicas e lo lor art e que s'amassèn e s'amassavan enta'u perfeccionar, lo comunicar e los transméter. Durant l'Etat Mejana, com mantun còs de mestièr, que formèn corporacioncorporacions dab aqueth pretzhèit e tanben entà s'emparar mutuaument. Las corporacions que comptavan dab grads segon lo nivèu de perfeccionament o d'ancianetat deus lors membres. Chic a chic, aquestas corporacions qu'aurén admés membres non operatius (qu'ei a díser qui non practivan pas materiaument l'art de maçon) e fin finala aqueths que seréiserén vaduts mei numerós.
 
Sia aqueth ligam dab los arquitèctes e maçons antics vertat o pas, l'istòria de la francmaçoneria modèrna (designada sovent com la {{cita|francmaçoneria especulativa}} en oposicion dab la {{cita|francmaçoneria}} operativa deus bastidors de temples e catedraus) qu'ei precisament datada de 1717 quan quate lòtjas (ua lòtja qu'ei ua amassada de maçons) de Londres e s'amassèn entà formar la [[Grana Lòtja de Londres]]. aquesta que's dotè en [[1723]] de las ''Constitucions'' redigidas per [[James Anderson]].