Simón Bolívar : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
m p
Linha 37 :
Simóm Bolívar que tornè a Veneçuela en [[1807]] entà començar la guèrra de liberacion. En [[1811]], en bèth prohèitar de l'invasion d'Espanha per Napoleon, l'efemèra [[Purmèra Republica de Veneçuela]] que ho proclamada. Après la soa caduda Bolívar que redactè lo [[Manifèste de Cartagena]].
 
En [[1813]], a partir de [[Navèra Granada]], Bolívar qu'entaminè ua gloriosa campanha militara coneguda com l'[[Admirabla Campanha]] o arrebotè de victòria en victòria ; après la prèsa de [[Mérida (Mérida)|Mérida]]. Après que prengó la vila de Trujillo on e promulguè lo [[Decrèt de Guèrra a Mort]] e responsa a las atrocitats comesas per las òsts espanhòlas entà véncer a avalir la [[Purmèra Republica Veneçolana]]. Que proclamè tanben la [[Segonda Republica de Veneçuela]] e qu'entrè victoriós dens [[Bogotà]] en [[1814]]. Au medish temps, deu costat espanhòl, [[José Tomás Boves]], un civil, avèva près las armas en bèth convéncer esclaus nègres de'u seguir entà, au prètz d'atrocitats shens limitas, combàter los creòles.
 
En [[1815]], Bolívar qu'agó de huéger entà [[Jamaíca]] puish entà [[Aití]] o lo president [[Alexandre Petion]] e'u auherí empara, acés e sustien. Atau, en [[1817]], que tornè a [[Veneçuela]] e, dab l'ajuda de sordats aicians, que prengó lo pòrt d'Angostura (uei [[Ciudad Bolívar]]).