Antonio José de Sucre : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Joao Xavier (discussion | contribucions)
traduccion adaptada de ca:wiki amb Apertium
 
Vivarés (discussion | contribucions)
m correccions divèrsas
Linha 16 :
| Partit= }}
 
'''Antonio José de Sucre y Alcalá''' (Cumaná, [[Veneçuèla]], 1795 - sèrra de Berruecos, [[Colómbia]], [[1830]]), militar e òme politic veneçuelanveneçolan. Foguèt un dels caps mai destacats del procès d'independéncia dels païses d'[[America del Sud]] e amic de [[Simón Bolívar]]. Aperteniá a una importanta familha criolla veneçuelanaveneçolana, de longa tradicion militarmilitara al servici de la corona espanhòla. Malgrat aiçò, Sucre se jonguèt amb fervor a la causa independentista ja dempuèi fòrça jove. Foguèt tanben lo [[president]] de [[Bolívia]], entre [[1825]] e [[1828]].
 
Als quinze ans s'enrotlèt adins l'armada patriòta e participèt a la campanha de [[Francisco Miranda]] contra los realistas. Lo fracàs d'aquela campanha l'obliguèt a se refugiar a Trinitat ont, amassa amb [[Santiago Nariño]], planejètplanegèt un nòu atac contra Veneçuèla, que se produsiguèt loen [[1813]]. Organizèt l'armada de l'Orient e participèt a l'ofensiva sus Caracas, mas vencut pels realistas a Aragua e Urica, li calguèt fugir. LoEn 1818 arribèt a [[Angostura]], ont [[Simón Bolívar]] aviá establit lo sieu quartièr general e organizava la nòva republica veneçuelanaveneçolana e s'integrèt rapidament dins l'estat màger de Bolívar.
 
Lo 1821 dirigiguèt una armada cap al Sud per sosténer al suslhèuament de [[Guayaquil]] e consolidar la desliurança de la [[Equator]]. Lo ponch culminant d'aquela campanha foguèt la [[batalha del Pichincha]], liurada près de [[Quito]] çòlo [[24 de mai]] de [[1822]], que demorèt amb el consolidada l'independéncia de l'Equator e de [[Colómbia]] e dobrissiá lo passatge cap a la desliurança delde [[Peró]]. Dempuèi Quito se dirigiguèt cap a [[Lima]] e amassa amb Bolívar participèt a la [[batalha de Junín]] e, mai que mai, a la [[batalha d'Ayacucho]] çòlo [[9 de decembre]] de [[1824]], ont derrotèt los realistas e metèt fin definitivament a la dominacion espanhòla en l'[[America del Sud]].
 
Se dirigiguèt posteriorament cap a la zònazona del [[Naut Peró]] (Charcas) ont proclamèt l'independéncia de la nòva [[Bolívia|Republica de Bolívia]], e l'assembladaAssemblada nacionalaNacionala acabada de constituir lo nomenèt president. A causa de divèrses conflictes renoncièt a la carga e se retirèt a l'Equator amb la siá familha. Dempuèi trabalhèt ailà activament en defensa de l'estat de la [[Grand Colómbia]], ja alavetz en procès de separacion e, sustot, venquèt una armada peruvianaperoviana qu'ensajava d'ocupar Equator e Colómbia a la [[batalha de Tarqui]]. Moriguèt loen 1830 mentre ensajava controtlar los movements seccessionistassecessionistas de la [[Granda Colómbia]].
 
{{dinastia|color1=|color2=lightblue|abans= [[Simón Bolívar]] | aprèp = [[José María Pérez de Urdininea]] | nom=[[Fichièr:Coat of arms of Bolivia.svg|50px]]<br />[[Lista dels presidents de Bolívia|President de Bolívia]]<br />[[1825]] - [[1828]]}}
Linha 28 :
{{DEFAULTSORT:Sucre, Antonio Jose de}}
[[Categoria:President de Bolívia]]
[[Categoria:Personalitat politica veneçuelanaveneçolana]]
[[Categoria:Naissença en 1795]]
[[Categoria:Decès en 1830]]