Estrech de Malaca : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Ricou31 (discussion | contribucions)
Creacion de la pagina amb « thumb|L'estrech de Malaca rejonhent l'ocean Indian al nòrd amb la mar de China al sud L''''estrech de Malaca''' es un long corredor mari... »
 
Vivarés (discussion | contribucions)
m correccions divèrsas
Linha 1 :
[[imatge:Selat Malaka.png|thumb|L'estrech de Malaca rejonhent l'ocean Indian al nòrd amb la mar de China al sud]]
L''''estrech de Malaca''' es un long corredor maritim del sud -èst d'[[Asia]] situat entre la [[peninsula Malaisa]] e l'Illa [[Indonesia]]na de [[Sumatra]], e religant la [[mar d'Andaman]], [[mar bordièra]] de l'ocean Indian, a la [[mar de China Meridionala]], al sud.
 
L'[[estrech]] es long de gaireben 800 km, s'espand del sud -èst cap al nòrd -oèst e es d'una largor compresa entre 50 km e 320 km. Fa solament 2,8 km de larg dins son punt pus estrech, l'estrech de Philips dins l'estrech de Singapor. Plusors illas se tròban dins sa partida meridionala.
 
Prenguèt una importància estrategica de primièr ordre, essent la rota principala del provesiment en [[petròli]] de dos dels principals consomators mondials, [[Japon]] e la [[Republica Populara de China|China]]. Los pus grands pòrts son [[Malaca]] ([[Malàisia]]) e [[Singapor]].
 
== Importància geoestrategica ==
L'estrech de Malaca es uneuna de las pus importantas vias de navigacion dins lodel mond, e coneis un trafic equivalent a aquel del [[canal de Suèz]]. Constituís una de las principalas vias de passatge entre l'[[ocean Indian]] e l'[[ocean Pacific]], religant quatre desdels païses pus poblats al mond: [[Índia]], [[Indonesia]], [[Japon]] e la [[Republica Populara de China|China]]. Qualques chifreschifras loo mòstran:
* pusmai de 50 000{{formatnum:50000}} naus i passan cada annadaan;
* entre 20 e 25% del transpòrt maritimemaritim mondial i passa cada annadaan;
* la mitat del comèrci maritimemaritim del [[petròli]] i transittransita (pusmai ded'11 11 milions de [[baril]]s en 2003, o 1 700 000 {{unitat|1700000|}}), e aquel trafic es en constanta augmentacionaumentacion.
 
Aquel important trafic e son estrechor ne fa una zonezona privilegiada per la [[piratariá]] e una cibla potenciala del [[terrorisme]]. La piratariá venguètes venguda un problèma major dempuèi unaun decenniadecenni, lo nombre d'atacas passant de 25 en 1994 a 220 en 2000, abans de redescendre a 150 en 2003, o lo tresen de la piratariá mondiala. S'estima que en 2004, lo recòrd de l'annada 2000 deuriáse èsserdeuriá atenhaténher. Qualques especialistas estiman que sola una mitat de las atacas fa l'objècte d'un rapòrt. Las marinas malaisa, indonesiana e marine singaporiana augmentèronan aumentat lors patrolhas a partir de julhèt 2004 mas la geografia delde l'estrech lo rend quasiment impossible de securizar : separa la Malàisia de ld'Indonesia, conegudas per aver desde relacions dificilas, çò que complica encara un pauc mai las questions de securitat. Segon l'[[Organizacion MaritimeMaritima InternacionaleInternacionala]] (OMI), 135 naus foguèron atacadas, 44 sasiments e 600 marins pres en ostatge e cambiats contra rescat en 2008. Larg de {{unitat|320 |km}} a son embocadura septentrionala, l'estrech se redusís fins a 2,8 km vèrs son extremitat meridionala. Es semenat de centenats d'illas inabitadas envasidaenvasidas parper de mangròvas qu'ofrisson fòrça rescondudas pels criminals.
 
Un atemptat terrorista poiriá, en colant una granda nau , a causa de la flaca prigondor dels fons (25 m al mens prigond), tapar vertadièrament lo trafic, amb fòrça consequéncias sul comèrci mondial.
 
== Contornaments ==
[[Tailàndia]] a elaborètelaborat plusors plans per reduire l'importància economica delde estechl'estrech de Malaca. Prepausèt plusors projèctes de [[Canal (via navegabla)|canal]] a travèrs l'[[istme de Kra]], evitant atal 600 milesmilas de navigacion entre Africa o l'Orient Mejan e lo Pacific.
 
Pasmens, aquel canal copariá Tailàndia en dos, en isolant las províncias del sud, que Narathiwat, Pattani e Yala de la minoritat musulmana, delde rèstela rèsta del país. E mai, son còst proïbitiu daissa pensar qu'aquel canal serà pas bastit abans longtemps, malgrat los desirs dels òmes politics tailandeses.
 
Un autre biais de contornar l'estrech seriá de construire un [[oleoducte]] a travèrs l'istme, çò quique permetriá de transportar lo [[petròli]] cap a de naus esperant de l'autre costat, per un còst de 50 cents lo baril.
 
Aquel projècte d'oleoducte lo concurréncia un autre projècte a travèrs [[Birmania]], o dirèctament per [[Xinjiang]] (en China continentala), que la construccion debutètcomencèt en octobre de 2004.
 
A costarcostat d'aqueles projèctes de canal e d'oleoducte, existís doas rotas maritimas alternativas :
* per l'[[estrech de la Sonda]] ;
* per l'[[estrech de Lombok]] e l'[[estrech de Makassar]].