Africa del Nòrd : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Vivarés (discussion | contribucions)
mCap resum de modificació
Vivarés (discussion | contribucions)
Linha 19 :
La populacion de l'Africa del Nòrd se diferéncia abitualament en tres grands gropes: los [[berbèr]]s del Magrèb, los [[toarèg]]s a d'autras etnias associadas, d'origina los berbèrs negres, e los pòbles [[nilotic]]s, o negres de la valada del Nil. Aqueles gropes de populacion ocupan a tres grandas regions culturalas: [[Magrèb]], [[Sahara]] e la valada del [[Nil]].
 
La cultura de Magrèb e de Sahara combina d'elements autoctòns berbèrs amb d'elements arabis. La majora partida dels magrebins e saharians a de racina berbèra e aràbia e, a vegadas, de l'Africa negra. Parlan [[arabi]] o [[tamazight]] (la lenga dels berbèrs), e practican l'[[islam]]; los dialèctes arabis e berbèrs de Sahara son, en general, pus conservats qu'aqueles de la còsta. Aquelas doas lengas an de punts comuns, perque son de [[lengas afroasiaticas|familia lingüistica afroasiatica]]. Aqueles pòbles foguèron influenciat per d'autres culturas coma lo: [[Núbia|nubians]], [[Grècia Antica|grècs]], [[Fenicia|fenicians]], [[Egipte antica|egipcians]], [[Empèri Roman|romans]], [[Vandal]]s, [[arabi]]s e, finalment, [[Euròpa|europèus]]. Dins lo desèrt de Sahara, i a una distincion fòrt evidenta entre los abitants sedentaris dels [[oasi]]s e los [[bedoin]]s e [[toarèg]]s nomadsnomadas.
 
La valada de Nil, amb un patrimòni cultural que remonta al temps dels [[faraon]]s, pus tard serà abitada pels pòbles de [[arabi|lenga aràbia]], en majoritat [[musulman]]a, malgrat que qualques –los [[còpte]]s– foguèron [[cristianisme|crestians]]. En [[Nubia]], país a caval entre Egipte e Sodan, un percentatge significatiu de la populacion parla [[lengas nubianas]]. Pus aval per Nil, al Sodan meridional comença lo monde cultural totalament diferent dels pòbles [[nilotic]]s e [[noba]]s, majoritàriament non musulmans.