Cap d'Estat : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Vivarés (discussion | contribucions)
Vivarés (discussion | contribucions)
m vèto
Linha 13 :
* lo sistèma amb un cap d'Estat que deten pas lo poder executiu que lo cap d'Estat jòga un ròtle simbolic al nom de l'Estat.
 
Pasmens, çaquelá existís categorias, a vegadas a es dificil de causir a quina categoria qualques caps d'Estat apartenon. Per exemple, los cambiaments dins la [[constitucion]] de [[Liechtenstein]] en 2003, balhan al cap d'Estat, lo prince, de poders constitucionals novèls inclusent lo drech de [[vetòvèto]] sus la legislacion e lo poder, en teoria, de dissòlvre lo conselh dels ministres. Se'n poiriá alara conclure que l'enforcament del poder del prince faguèt dintrar lo Liechtenstein dins un regim semipresidencial. Atal, lo poder balhat a l'origina al president grèc per la constitucion de la [[Grècia]] de 1974 la raprochèt del modèl semipresidencial francés. E mai, lo poder, teoric, del [[monarca]] britanic de dissòlvre son govèrn quand vòl suggerís que lo [[Reialme Unit]] siá dins un regim semipresidencial. En realitat, la categoria que cada cap d'Estat i aparten s'evalua per la practica e pas per la teoria. Dins la practica, pas un monarca britanic forcèt un govèrn a tombar dempuèi lo cemçament del sègle XIX, alara qu'en realitat Grècia, abans que los poders del presidents sián redusits atal en 1986, foguèt regida coma un regim parlamentari. Tant que lo prince de Liechtenstein exercirà los poders teorics que possedís uèi, lo principat demorarà categorizat coma regim parlamentari.
 
===Monarquia===
Linha 106 :
Dins qualques païses, lo cap d'Estat deten una partida del [[poder legislatiu]].
 
La majoritat dels païses demanda que tot projècte de lei votat per la o las assembladas legislativa(s) siá signat pel cap d'Estat per se transformar en lei. Dins qualques païses, coma lo [[Reialme Unit]], [[Irlanda (estat)|Irlanda]] o [[Belgica]], lo cap d'Estat en fach se considèra coma fasent partida del parlament. Dins los regims presidencials, lo cap d'Estat a sovent lo poder de pausar son [[vetòvèto]] sus una lei. Dins gaireben totes los regims parlamentaris, al contrari, lo cap d'Estat pòt refusar de signar un projècte de lei. Lo fach de signar un projècte de lei per que vengan una lei es nomenat [[prolongacion]]. Qualques Estats del [[Commonwealth]] nomenan aquela procedura ''[[sancion reiala]]''.
 
Per exemple, l'article 1 de la seccion de la Constitucion dels Estats Units d'America enóncia que cada projècte de lei deu èsser votat per la Cambra dels Representants dels Estats Units e deu, avant de venir una lei, èsser presentat al president.
 
Dins qualques regims parlamentaris, lo cap d'Estat garda qualques poders, en rapòrt amb los projèctes de lei. Pòdon :
* apausar lor vetòvèto fins que la cambra legislativa aja revisat e aprovat un còp de mai
* suspendre un projècte de lei, de manièra temporària o definitiva. Aquela possibilitat existís en general dins los Estats de prerogativa reiala
* demandar qu'una lei siá verificada per l'Assemblada Constitucionala per verificar sa conformitat a la constitucion