Alexandre lo Grand : Diferéncia entre lei versions
Contengut suprimit Contengut apondut
m robot Ajoute: mzn:اسکندر (مقدونی شاء) |
Cap resum de modificació |
||
Linha 7 :
=== Ascension al poder ===
Après l'[[assassinat]] de son paire en -336 per Pausànias, un capitani de sa garda, Alexandre eretèt del reialme quand sonque aviá vint ans. Tota la Grècia somesa per
=== Conquista de Pèrsia ===
[[Imatge:MacedonEmpire.jpg|thumb|400px|L'empèri d'Alexandre]]
En -334 aC passèt l'Ellespont, venerèt Aquilles -son predecessor mitic- dins las roïnas de Tròia, e comencèt una conquista sistematica de la còsta d'Asia Menora. La primièra batalha foguèt la del riu Granic aquel an que li donèt las satrapias de Iònia e Lídia. Puèi prenguèt Frígia e sa capitala, Gòrdion, e talhèt lo famós [[nos gordian]] ; conquistèt Cilícia e traversèt la montanha de Taur per las pòrtas de Cilícia. L'armada pèrsa l'esperava en [[Siria]] e donèt combat a Issos (-333), a la còsta; la batalha foguèt una desfacha granda pels pèrsas, que i perdèron un grand butin: lo rei Darios III escapèt en fugissent mas sa maire e sa molhèr foguèron presas. Aquela victòria dobriguèt las pòrtas de l'[[Orient Mejan]] a Alexandre: dediquèt los ans seguents a la conquista de [[Fenícia]], ont assetgèt [[Tir]], d'[[Israèl (província)|Israèl]], ont prenguèt [[Jerusalèm]], e d'Egipte, ont fondèt una ciutat novèla, [[Alexàndria]], la primièra d'una sèria longa d'aquel nom, e visitèt l'oracle de Zeus Ammon, que li profetizèt de grandas victòrias. Dominada tota la [[mar Mediterranèa|Mediterranèa]] Orientala, en 331 aC tornèt cap al nòrd per tal de liurar la batalha definitiva al grand rei Darios. Traversèt los [[riu]]s d'[[Eufrates]] e de [[Tigris]], e lo combat, qu'aguèt luòc a Gaugamela, pròp d'Arbèla, foguèt una victòria totala pels grècs. Darios fugiguèt cap a Mèdia, mentre qu'Alexandre conquistava Babilònia, Susa, Pasargadas e Persepòlis, progressivament. Fin finala Darios foguèt traït per sos nòbles e [[assassinat]]. Alexandre onorèt son rival e enemic, e perseguiguèt sos assassins. Quand tot l'Empèri Pèrsa tombèt entre sas mans, Alexandre adoptèt lo tipe de cort e la condicion d'un prince oriental, factor que provoquèt una oposicion violenta entre lo grop de sos generals macedonians, e una conjuracion contra el, resolguda amb l'execucion de Parmeni, un de sos generals mai ancians que datava tre lo [[règne]] de son paire. Aquela conjuracion foguèt la rason de la mòrt de Filotas, filh de Parmeni, e Amintas, [[cosin]] d'Alexandre considerat pels insurgents coma lo rei legitim (
=== La mòrt d'Alexandre ===
Linha 17 :
=== Alexandre dins l'Istòria ===
A trenta tres ans, l'Empèri d'Alexandre arribava fins a la val d'[[Indus]] a l'èst, e fins a [[Egipte]] a l'oèst, ont fondèt la famosa ciutat d'Alexàndria. Fondador prolific de ciutats, aquela ciutat egipciana foguèt la pus famosa de totas las Alexàndrias fondadas pel encara faraon Alexandre. Foguèt valent e generós mas tanben crudèl e despietadós quand la situacion politica, segon son opinion, o requeriá. Sas gèstas lo convertiguèron en un mite e, de vegadas, en una figura lèu divina. En fach, dins las monedas d'aquela epòca, la figura d'Alexandre lo Grand s'identifica amb la del dieu [[Apollon]]. Atal, dins l'oracle de l'oasi de Siwah foguèt proclamat filh de Zeus, e encara que jamai rebutèt publicament son paire lo rei
== Nòtas ==
|