Eugène Varlin : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Vivarés (discussion | contribucions)
m correccions menoras
Cap resum de modificació
Linha 5 :
Mestierau religaire, participèt en [[1857]] a la creacion de la societat de secors mutuau dei religaires. Puei, animèt la cauma deis obriers religaires de París pendent leis annadas [[1864]]-[[1865]]. Creèt tanben la caissa d'esparnha e de crèdit mutuau dei religaires. Foguèt lo premier president d'aquela caissa. Membre de l'Internacionala dempuei [[1865]], participèt ai congrès de Londres (1865) e Genèva ([[1866]]). Lo 14 de novembre de [[1869]], son trabalh sindicau permetèt la creacion de la Federacion parisenca dei societats obrieras, que vendriá la CGT. Foguèt arrestat en [[1868]], [[1869]] e [[1870]] mai capitèt la creacion de las seccions de l'Internacionala a [[Lion]], Le Creusot e [[Lilla]].
 
Pendent lo sètge de París de [[1870]]-[[1871]], foguèt elegit comandant dau 193{{e}} batalhon de la Gàrdia Nacionala. Revocat après l'insurreccion dau 31 d'octòbre de 1870, terminèt lo sètge en creant una organizacion de distribucion de repais ai paures de la capitala ambé [[Nathalie Lemel]]. Lo 18 de març de 1871, participèt ai combats de la plaça de Vendôme e foguèt elegit membre de la Comuna lo 26 per lei VI{{e}}, XII{{e}} e XVII{{e}} arredoniments. Faguèt partit de la Comission dei finanças. S'opausèt a la creacion dau Comitat de Salut Public e a l'execucion deis ostatges de la carriera Haxo. Durant la Setmana saunosa, se batèt dinsa la carriera[[Batalha Vavinde la crosiera de la Croix-Rouge|crosiera de la Croix-Rouge]] (23-24 de mai), a l'entorn dau Panteon (24 de mai) e dins lo quartier de Belleville.
 
Capturat lo 28 de mai de 1871, foguèt linsat puei fusilhat a Montmartre.