Parlament : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Vivarés (discussion | contribucions)
Vivarés (discussion | contribucions)
m correccions divèrsas (en particular, "govèrn", forma generalizada sus la wikipèdia occitana, e pus frequenta que "govèrnament")
Linha 2 :
Dins son sens pus corrent actualament, lo parlament es l'assemblada elegida qu'assegura la representacion del [[pòble]], dins los [[Estat]]s [[democracia|democratics]] e es per aquò {{citacion|Destin de la democracia}} coma escriguèt [[Hans Kelsen]]. I a doas foncions :
* far e desfar las [[lei]]s, es atal lo detentor del [[poder legislatiu]] ;
* contrarotlar l'accion del [[governamentgovèrn]] del [[país]].
 
== En general ==
[[Imatge:Swiss_Federal_Assembly_session,_with_spectators_gallery.jpg|thumb|right|L'[[Assemblada federala (Soïssa)|Assemblada federala]] soïssa (los dos conselhs reünits) en session]]
Lo parlament representa los [[ciutadan]]s mas pòt tanben, per exemple dins un Estat federal, representar de territòris.
 
Existís doas formas de parlament :
Linha 12 :
* los parlaments [[bicamerisme|bicamerals]], que son constituits de doas cambras : la [[Cambra nauta]] e la [[Cambra baissa]].
 
La cambra dicha « baissabassa » es designada al sufragi universal dirècte segon un mode d'escrutinescrutinh variable segon los Estats. L'eleccion dels membres de la cambra nauta pòt variar segon los païses, per unsd'unes son los ciutadans que los elegisson, per d'autres son de grands electors. La cambra nauta es sovent nomenada [[Senat]].
 
En [[Euròpa]], los parlaments de còps naisèronnasquèron contra lo [[monarquia|rei]], per consentir l'impòst. Votar e contrarotlar foguèron alara estreitament ligats. A l'ora d'ara, las doas foncions s'espandèronespandiguèron e se separèron segon lo principi de la [[separacion dels poders]].
 
Lo parlament delibèra puèi vòta la lei; dins uns país e jos de condicions aquelas leis devon èsser soméssomesas als ciutadans abans de poder dintrar en vigor; dins d'autres païses lo cap de l'executiu deu signar la lei per qu'aquela dintre en vigor. Lo governamentgovèrn, que podèt participar a son elaboracion, l'executa.
 
Parallèlament, lo parlament pòt contrarotlar l'accion del [[governamentgovèrn]] :
# pòt aver la possibilitat de l'enversar,
# lo pòt questionar,
Linha 24 :
# vòta lo [[budgèt]] e pòt verificar son emplec.
 
Dins ''un [[regim presidencial]]'', coma als [[Estats Units]], lo parlament possedís de poders legislatius e de contraròtla fòrça importants, mas pòt pas enversar lo governamentgovèrn.
 
Dins ''un [[regim d'assemblada]]'', marcat per la confusion dels poders, lo parlament concentra las foncions legislativas e executivas.
 
Dins ''un [[regim parlamentari]]'', lo governamentgovèrn emana del parlament, es responsable dabant aquel, e lo pòt dissòlvre.
 
En [[França]], dempuèi l'avinamentaveniment de la [[Tresena Republica]], lo [[President de la Republica]] dispausa del poders pro importants, qu'aquel de nomenar lo governamentgovèrn o de [[Dissolucion de l'Assemblada nacionala francesa|dissòlvre l'assemblada]], mas la representacion nacionala es sobeirana e dispausa de grands poders de contraròtle.
 
== Organizacion ==
Linha 63 :
== Vejatz tanben ==
=== Articles connèxes ===
* [[ListeLista desdels parlementsparlaments]]
 
=== Ligams extèrnes ===