Cometa de Halley : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Ricou31 (discussion | contribucions)
Ricou31 (discussion | contribucions)
Linha 9 :
En 1705, [[Edmund Halley]] publiquèt un libre avançant que las cometas que foguèron aparegudas dins lo cèl en 1531, 1607 e 1682 foguèron en fach una sola e meteissa cometa. Explicant que la cometa viatge sud una [[orbita|orbita eliptica]], Pren 76 ans per far una revolucion complèta a l'entorn del [[Solelh]]. Halley prediguèt que revendriá en 1758.
 
En 1757, [[Joseph Jérôme Lefrançois de Lalande|Lalande]], ajudat per [[Nicole-Reine Lepaute]], e sus la basa de las formulas concebudas per [[Alexis Claude Clairaut|Clairaut]], decidiguèt de calcular los desviaments de la cometa deguts a la gròssas planetas. Prevegèt un retard de 518 jorns a causa de [[Jupitèr (planeta)|Jupitèr]] e de 100 jorns a causa de [[Saturne (planeta)|Saturne]]. Anoncièt doncas lo retorn de la cometa, pas en 1758, mas en 1759 amb un passatge a la [[perielia]] en abril de 1759, amb una incertitud d'un mes. Quand la cometa tornèt aparéisser en decembre de 1758 amb un passatge a la perielia lo 13 de mars de 1759, foguèt un triomfe. Aquela prevision permet assetar la mecanica de [[Isaac Newton|Newton]], fasent oblidar la teoria dels revolums de [[René Descartes|Descartes]]. Sus proposicion de [[Nicolas Louis de Lacaille]], foguèt batejada « cometa de Halley<ref> {{fr}} Abbé de la Caille, [http://books.google.ca/books?id=tM7OAAAAMAAJ&pg=RA1-PA522&hl=fr ''Sur le calcul des élémens de la théorie de la comète qui paroît maintenant''], Mémoires de mathématique et de physique tirés des registres de l’Académie royale des sciences de l’année MDCCLIX, p. 522 ff (12 mai 1759).</ref> », mas [[Isaac Newton|Newton]] e Halley son pas mai vius per assistir a lor triomfe.
 
=== Passatges istorics celèbres ===