Claudi Ptolemèu : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Ricou31 (discussion | contribucions)
Creacion de la pagina amb « thumb|Claudi Ptolemèu, segon una gravadura alemanda del sègle XVI '''Claudi Ptolemeu''' (en grèc: Κλαύδιος Πτολε... »
(Pas cap de diferéncia)

Version del 2 mai de 2010 a 21.44

Claudi Ptolemeu (en grèc: Κλαύδιος Πτολεμαίος, Klaudios Ptolemaios); vèrs 85 a Ptolemaïs de Tébaïde (Nauta Egipte) - vèrs 165 a Canope , d'autres autors dison v. 100- v. 170) foguèt un astronòm, geograf e matematician grecoegipcian, nomenat comunament Ptolemèu.

Claudi Ptolemèu, segon una gravadura alemanda del sègle XVI

Visquèt e va trabalhèt a Alexàndria, Egipte (Cresquèt en la famosa Bibliotèca d'Alexàndria). foguèt astrològ e astronòm, activitats que en aquela epòca foguèron intimament ligadas. Es autor del tractat astronomic l'Almageste (en grèc Ἡ Μεγάλη Σύνταξις Hè Megalè Syntaxis, Lo grand tractat). Gardèt, amb totes los tractats de sciéncia grècs classics, dins manuscrits arabis e solament disponible dins la traduccion en latin de Gerard de Cremona en lo sègle XII.

Eretièr de la concepcion de l'Univèrs donada per Platon e Aristòtel, son metòde de trabalh diferiguèt notablament d'aquela d'aquestes, perque mentre Platon i Aristòtel donèron una cosmovision de l'Univèrs, Ptolomèu es un empirista. Son trabalh consistiguèt a estudiar la granda quantitat de donadas existissent sus lo movement de las planetas a far construire un modèl geometric qu'expliquèt las dichas posicions dins lo passat e fòra capable de predire las seunas posicions futuras.

La sciéncia grèga a doas possibilitats per explicar la natura: l'explicacion realista, que consistiguèt a exprimir de forma rigorosa e racionala çò que realament se passa dins la natura; e l'explicacion positivista, que consistiguèt a exprimir de forma racionala çò qu'es aparent, sens se preocupar de la relacion entre çò que se vei e çò qu'en realitat es. Ptolomèu afirmèt explicitament que son sistèma pretend pas descobrir la realitat, es solament un metòde de calcul. Es logic que adoptèt un esquèma positivista, perque sa teoria geocentrica s'opausa flagrantament a la fisica aristotiliciana: per exemple, las orbitas son sistèma son excentricas, par rapòrt a aquelas circulairas e perfèitas de Platon e Aristòtel.

Ptolomèu repertorièt fòrça estelas, assignant a aquelas una brilhància e Magnitud magnitud, e establiguèt nòrmas per a predire las eclipsis.

Son apòrt fondamental va èsser son modèl de l'univèrs: creguèt que la Tèrra èra immobila e ocupava lo centre de l'Univèrs, e que lo Solelh, la Luna, las planetas e las estelas, tornavan a son entorn. A partir d'aquò, per mescla de la tecnica de l'epicicle-deferent, l'invencion del qual s'atribuís a Apolini de Perge, tractèt de resòlvre amb pro de succès los dos grands problèmas del movement planetaire:

  1. La retrogradacion de las planetas e son augmentacion de brilhància, quand retrogradan.
  2. La diferenta durada de las revolucions sideralas.

Sas teorias astronomicas influiràn la pensada de l'astronomia e las matematicas scientificas fins al sègle XVI.

Mapa del monde del sègle XV facha a partir de las coneissenças de Ptolemèu

Apliquèt sos estudis de trigonometria a la construccion d'astrolabs e relòtges solaires. I tanben apliquèt l'estudi de l'astronomia a aquel de l'astrologia, creant los oroscòps. Totes aqueles teorias e estudis son escrits en son òbra Tetrabiblon.

Foguèt tanben bon en optica e geografia. Dins lo camp de l'optica explorèt las proprietats de la lutz, subretot de la refraccion e la reflexion. Son òbra Optica es un bon tractat subre la teoria matematica de las proprietats de la lutz.

Una autra granda òbra seuna es la Geografia, que descriu el monde de son epòca, amb mapas d'Agatodemon. Utilizèt un sistèma de latitud e de longitud, que servirà d'exemple als cartografes pendent fòrça d'ans. Una de las vilas descricha en aquela òbra es La Mèca, en la Peninsula Arabica, que nomenèt Makoraba.

Lo monde de la musica es tanbne conegut per Ptolemèu. Escrirà un tractat de teoria musical nomenat Armonicas.

lista de las òbres

  1. Μεγάλη Σύνταξις τη̂ς ̓Αστρονομίας
  2. Τετράβιβλυς σύνταξις, Tetrabiblon, o Quadripartitum de Apotelesmatibtus et Judiciis Astrorum
  3. Κανὼν Βασιλέων
  4. φάσεις ἀπλανω̂ν ἀστέρων καὶ συναγωγὴ ἐπισημασειω̂ν ,De Apparentiis et Significationibus inerrantium
  5. De Analemmate
  6. Planisphaerium.
  7. Περὶ ὑποθέσεων τω̂ν πλανωμένων, De Planetarum Hypothesibus
  8. Απμονικω̂ν βιβλία γ
  9. Περὶ κριτηρίου καὶ ἡγεμονικου̂}De Judicandi Facultate e Animli Principatu
  10. Γεωγραφικὴ ̔Υφήγησις
  11. Geografia Matematica de Ptolemèu.
  12. Geografia istorica o positiva de Ptolemeu

Vejatz tanben

Ligams extèrns