Jean-Jacques Rousseau : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Xqbot (discussion | contribucions)
m robot Modifie: arz:چان چاك روسو; changement de type cosmétique
Joao Xavier (discussion | contribucions)
m +tèxt pichon (font = ca.wiki). Besonh revision gramaticala
Linha 1 :
{{esbòs}}
{| border="1" cellpadding="2" width=255 cellspacing="0" align="right" style="margin: 0 0 1em 1em; text-align:left; border-collapse:collapse; border:1px gray solid; font-size:95%; background:#f9f9f9"
|+ <big><big>'''Jean-Jacques Rousseau'''
Linha 25 ⟶ 24:
 
 
[[Jean-Jacques Rousseau]] (n. en [[1712]] a [[Genèva]], m.[[1778]]) foguèt un [[escrivan]], [[filosofia|filosòf]] e [[musician]] [[Genèva|genevés]] d'expression [[Francés|francesa]]. Foguèt un deidels pus importants filosòfs daudal [[Sègle de las Luses|Sègle dei Lutz]].<br, />totun las siás idèas e lo sieu caractèr l'opausèron sovent a d'autras illustrats e als ideales del movement.
Es celèbre per seis òbras sus l'òme, la societat e l'abilament.
 
La [[filosofia]] politica de Rousseau se situa dins del corrent contractualista dels filosòfes britanics dels sègles XVII e XVIII, e lo sieu famós ''Discors sus l' origina e fondaments de l'inegalitat entre los òmes'' es concebut coma un dialòg dobèrt amb l'òbra de [[Thomas Hobbes]]. Precursor de la pensada democratica, lo sieu ponch de partida es una critica contra l'ingenuitat de la pensada illustrada, mai que mai en lo prètzfach que l'Illustracion autregèt a la cultura e a la coneissença coma provedidor de bontat. Defendèt que la cultura es una capa de convencions e procediments arbitraris que se superposa a l'òme originari, aquò es, natural, e que doncas *falseja e pervertís las condicions superioras que l'èsser uman possedís de manièra intrinseca. L'artificialitat de las nòrmas forman la societat e lo lengatge dels desparièrs pòbles, que negan als individus la possibilitat d'una realizacion plena coma talas e pervertisson lo sieu èsser natural. La siá consideracion de l'èsser uman coma individu cultural met los fondaments del [[etnologia]] modèrna, coma soslinhèt [[Claude Lévi-Strauss]].
 
La siá òbra iconoclasta prefigura las teorias evolucionistas de [[Charles Darwin]]. Lo sieu eiretatge de pensador radical e revolucionari es probablament melhor exprimida en la siá frasa mai celèbra, contenuda en lo ''Contracte Social'': ''L'òme nais liure, mas en totes costats es encadenat''. Las siás idèas politicas influiguèron a la [[Revolucion Francesa]] e al desvolopament de las teorias liberalas e nacionalistas. Es conegut, particularament, per los sieus trabalhs sul [[òme]], la [[societat]] e l'[[educacion]].
{{filosòfs}}