Aragonés : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
bad iw; aragonese dialect ist not aragonese language
Xqbot (discussion | contribucions)
m robot Ajoute: pl:Dialekt aragoński; changement de type cosmétique
Linha 14 :
|iso-T=arg
|grop= [[Lengas indoeuropèas|indoeuropèu]]
|mòstra=<small>Article primièr de la Declaracion dels Dreches de l'Òme <br />'''Articlo 1'''<br />
Toz os ombres naxen libres y iguals en dinidat y en dreitos. Adotatos de razón y de conzenzia, deben apachar-sen unos con atros d'una manera freternal.</small>
}}
Linha 54 :
De caracteristicas pròprias de la [[fonetica aragonesa]] dins son evolucion dempuèi lo latin son:
 
* Las O,E dobèrtas del protoromanic resultan sistematicament dins los diftongs [we],[je]:
** PONTE > ''p'''ue'''nt'' (esp. ''puente''; cat. ''pont''; occ. ''pont/pònt'')
** FERRU > ''f'''ie'''rro'' (esp. ''hierro''; cat. ''ferro''; occ. ''fèrre/hèr'')
** E tanben diftonga en [ja] dins bèls parlars centrals ''(puande, fiarro)'' o dins bèls mots generals ''(balluaca).'' Lo diftong [ue] tanben diftongava ocasionalament en [uo]: ''(luogo).''
* [[Diftongason davant iòd]] d'aquestas O, E dobèrtas:
** FOLIA > f'''ue'''lla (esp. ''hoja''; cat. ''fulla''; occ. ''fuèlha/huelha'')
** SPEC'LU > esp'''ie'''llo (esp. ''espejo''; cat. ''espill''; occ. ''espelh'')
* Pèrda de l'-E finala non accentuada:
** GRANDE > ''gran'' (esp. ''grande''; cat. ''gran''; occ. ''grand/gran'')
** FRONTE > ''frent'' (esp. ''frente''; cat. ''front''; occ. ''front/frònt'')
* A la diferéncia de las autras lengas romanicas subre substrat basco, l'[[espanhòl]] e l'[[occitan]] [[gascon]], l'aragonés presèrva l'F- romanica iniciala:
** FILIU > ''fillo'' (esp. ''hijo''; cat. ''fill''; occ. ''filh/hilh''; gal.-port. ''filho'')
* Lo iòd romanic (GE-,GI-,I-) deven una africada palatala sorda ''ch'' [tʃ]:
** IUVEN > ''choben'' (esp. ''joven''; cat. ''jove''; occ. ''jove'')
** GELARE > ''chelar'' (esp. ''helar''; cat. ''gelar''; occ. ''gelar'')
* Coma dins una part de l'[[occitan]] e coma en galègoportugués, los grops cultes romanics -ULT-, -CT- venon [jt]:
** FACTU > ''feito'' (esp. ''hecho''; cat. ''fet''; occ. ''fach/fait/hèit''; gal.-port. ''feito'')
** MULTU > ''muito'' (esp. ''mucho''; cat. ''molt''; occ. ''mo[l]t''; gal.-port. ''muito'')
** NOCTE > ''nueit'' (esp. ''noche''; cat. ''nit''; occ. ''nuèch/nuèit''; gal-port. ''noite'')
** ''Existís la reduccion dins bèlas varietats, coma la belsetana (feto, muto, nuet), e d'ibridacions amb la forma castelhana (fecho).''
* Los grops romanics -X-, -PS-, SCj- venon una fricativa palatala sorda ''ix'' [ʃ]:
* COXU > coixo (esp. ''cojo''; cat. ''coix''; COXA > occ. ''cuèissa/cueisha'')
* Coma dins la majoritat de las lengas romanicas occidentalas e a la diferéncia de l'[[espanhòl]], los grops romanics -Lj-, -C'L-, -T'L- venon una laterala palatala ''ll'' [ʎ]:
** MULIERE > ''mullé(r)'' (esp. ''mujer''; cat. ''muller''; occ. ''molhèr''; gal.-port. ''mulher'')
** ACUT'LA > ''agulla'' (esp. ''aguja''; cat. ''agulla''; occ. ''agulha''; gal.-port. ''agulha'')
** ''De còps que i a, mai que mai en aragonés ancian, las solucions èran -T- o -CH-: ''mandiata, betiecho'' (en fàcia de la forma majoritària ''betiello''), etc.''
* Coma en [[espanhòl]], en [[catalan]] (parcialament), en [[occitan]] (parcialament) e en [[galèc]], V evoluciona vèrs /b/:
** VALORE > ''balor'' (Esp. ''valor'' [b-]; Cat. ''valor'' [b-/v-]; Occ. ''valor'' [b-/v-]; Galèc ''valor'' [b])
 
=== Morfosintaxi ===
Linha 88 :
 
Los possessius an la foncion determinanta quand son precedits de l'article definit. Lo substantiu determinat se pòt trobar dins la mitat de la combinason:
* ''O mío campo; a mía casa; a casa mía;'' etc. (lo mieu camp; la miá casa; la casa miá).
 
De còps, cal pas l'article:
* ''Casa nuestra ye zerqueta d'aquí'' (la casa nòstra es pròcha d'aquí).
 
Amb bèls substantius referents a de parents pròches, s'emplega tanben la forma corta del possessiu, que s'acompanha pas de l'article:
* ''Mi pai; tu mai'' (mon paire; ta maire).
 
==== Pronoms ====
Linha 102 :
===== Combinasons de formas pronominalas =====
La combinason comuna en aragonés dels pronoms personals de la tresena persona del complement dirècte e indirècte distinguís pas solament lo nombre de l'indirècte (li/le; lis/les) mas los dos genres e nombres s'assòcian en una sola forma (en).
* ''Li'n / Le'n''
* ''Lis ne / Les ne''
 
La forma es pro particulara se se compara amb las lengas vesinas, dins las qualas, o ben i a diferéncia de nombre e genre dins l'indirècte (en espanhòl), o ben i a diferéncia de nombre e genre dins lo dirècte (en catalan):
* As mazanas, ta Chusepa, '''li'n''' daban siempre que en quereba.
* (espanhòl: ''Las manzanas, a Josefa, '''se las''' daban siempre que quería.'')
* (catalan: ''Les pomes, a Josepa, '''les hi/li les''' donaven sempre que en volia.'')
 
Se cal avisar qu'existisson de formas en qualques variedats aragonesas que daissan clar lo genre e nombre del complement dirècte. Ansin aquò se passa dins las formas ribagorçanas aragonesas '''lo i''', '''la i''', '''los i''', '''las i'''; o dins las formas belsetanas '''le'l/le lo''', '''le la''', '''le's/le los''', '''le las''', comparablas amb las formas del catalan classic ''li'l'', ''li la'', etc., encara vivas dins una bona part del [[País Valencian]].
 
* Las mazanas, ta Chusepa, '''las i''' daban siempre que en queriba.
* Las mazanas, ta Chusepa, '''le las''' daban siempre que en quereba.
 
==== Evolucion gramaticala diacronica ====
* A la diferéncia de l'[[espanhòl]], la -B- latina laissa una traça dins las terminasons de l'imperfach de l'indicatiu dins las conjugasons 2a e 3a: ''teniba'' (occ. ''teniá/tienèva'', esp. ''tenía'', cat. ''tenia'', gal.-port. ''tinha'')
 
== Codificacion ==
Linha 153 :
|style="background: #f9f9f9; "|'''cu''' coma en espanhòl<br />{{fach}} Ex: ''cuan, cuestión''
|style="background: #f9f9f9; "|Coma en catalan e un pauc coma en occitan:
* '''qu''' davant ''a, o''.
* '''qü''' davant ''e, i''. <br />{{fach}} Ex: ''quan, qüestion''.
|-
|style="background: #f9f9f9; "|{{IPA|/tʃ/}}
|style="background: #f9f9f9; "|'''ch'''<br />{{fach}} Ex: ''chaminera, minchar, chustizia, cheografía''
|style="background: #f9f9f9; "|
* '''ch'''.
* '''j''' ('''g''' davant ''e, i'') segon l'etimologia, coma en catalan e occitan. <br />{{fach}} Ex: ''chaminera, minjar, justícia, geografia''
|-
|style="background: #f9f9f9; "|{{IPA|/d/}}
Linha 184 :
|style="background: #f9f9f9; "|{{IPA|/gw/}}
|style="background: #f9f9f9; "|
* '''gu''' davant ''a, o''
* '''gü''' davant ''e, i''
|style="background: #f9f9f9; "|
* '''gu''' davant ''a, o''
* '''gü''' davant ''e, i''
|-
Linha 232 :
|style="background: #f9f9f9; "|{{IPA|/rr/}}
|style="background: #f9f9f9; "|
* '''rr'''
* '''r-''' en començament de mot
|style="background: #f9f9f9; "|
* '''rr'''
* '''r-''' en començament de mot
|-
|style="background: #f9f9f9; "|{{IPA|/s/}}
Linha 257 :
|style="background: #f9f9f9; "|'''x'''<br />{{fach}} Ex: ''baxo''
|style="background: #f9f9f9; "|
* '''ix''' (dialèctes orientals).
* '''x''' (dialèctes occidentals). <br />{{fach}} Ex: ''baixo'' (oriental) = ''baxo'' (occidental)
|-
|style="background: #f9f9f9; "|{{IPA|/j/}}
|style="background: #f9f9f9; "|
* '''y''' en començament de mot e entre doas vocalas
* '''i''' dins los autres cases
|style="background: #f9f9f9; "|
* '''y''' en començament de mot e entre doas vocalas
* '''i''' dins los autres cases
|-
Linha 283 :
|style="background: #f9f9f9; "|notacion de l'accent tonic ('''en gras''' dins los exemples)
|style="background: #f9f9f9; "|Modèl espanhòl.<br />{{fach}} Ex:
* ''ist'''o'''ria, gr'''a'''zia, serb'''i'''zio''
* ''mitoloch'''í'''a, cheograf'''í'''a, Mar'''í'''a, r'''í'''o''
* ''atenzi'''ó'''n''
* ''ch'''o'''ben, cant'''a'''ban''
|style="background: #f9f9f9; "|Modèl catalan e occitan.<br />{{fach}} Ex:
* ''hist'''ó'''ria, gr'''á'''cia, serv'''í'''cio''
* ''mitolog'''i'''a, geograf'''i'''a, Mar'''i'''a, r'''i'''o''
* ''atenci'''o'''n''
* ''j'''o'''ven, cant'''a'''van'' ("jove, cantavan")
|}
</center>
Linha 302 :
== Dialèctes ==
L'aragonés es fòrça dialectalizat e lo territòri de la lenga manca de continuitat. Los dialectes orientals son mai vius que non pas los occidentals.
* Dialèctes occidentals : l'[[ansotan]] e lo [[cheso]].
* Dialèctes centrals : lo [[tensin]], lo [[belsetan]] e lo [[semontanés]]
* Dialèctes orientals : lo [[benasqués]], lo [[gistavin]] e lo [[ribagorçan]]. Se discutís l'atribucion del parlar benasqués a l'aragonés o al catalan. Tanben cal ben distinguir dos "ribagorçans": 1º un primièr "ribagorçan" coma varietat de l'aragonés e 2º un autre "ribagorçan", mai a l'èst, qu'es el una varietat del catalan.
 
== Ligams ==
Linha 315 :
* [http://www.finestrabatalera.tk/ Asoziazión Cultural Finestra Batalera]
* [http://www.consello.org/libros/abamproyeuto.pdf Lai de Luengas d'Aragón - borrador]
* [http://www.rosettaproject.org:8080/live/search/detailedlanguagerecord?ethnocode=arg Rosetta Project]
* [http://www.academiadelaragones.org/ Academia de l'Aragonés]
 
== Nòtas ==
Linha 323 :
{{Aragon}}
 
[[Categoria:aragonésAragonés|*]]
 
[[an:Idioma aragonés]]
Linha 369 :
[[nl:Aragonees]]
[[no:Aragonesisk]]
[[pl:Dialekt aragoński]]
[[pms:Lenga aragonèisa]]
[[pt:Língua aragonesa]]