Guèrra Civiu Espanhòla : Diferéncia entre lei versions
Contengut suprimit Contengut apondut
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Linha 1 :
Era Guèrra Civiu espanhòla (17 de junhsèga de 1936-1 d'abriu de 1939) siguec un conflicte belic qu'afrontèc eth govèrn dera Dusau Republica espanhòla, qu'auie eth supòrt des organizacions de quèrres, contra ua part dera armada e des organizacions de dretes. Siguec un hèt istoric decisiu
Era guèrra s'inicièc damb un suslhèuament militar eth 17 de junhsèga de 1936 a Melilla, que londeman s'estenec arreu der Estat. Eth president Santiago Maridères siguec substituït per José Giral, qual ordenèc eth despartiment d'armament entre era poblacion civiu, en tot facilitar era desbranda des insurrectes as principaus nuclèus industriaus, Madrid e es caps-lòcs mediterranèus, mès eth fracàs de la revòlte dèc pas a ua guèrra longa e sagnant.
Es tropes dera armada africana crotzèren er estrech de Gibartar e se junheren as deth generau Queipo de Llano en Sevilha, e ath madeish viatge, eth sòn rapid auanç les permetec contactar damb era armada deth Nòrd, comandat
Eth generau Francisco Franco lancèc ua ofensiva n'era tèsta d'Aragon en mai de 1938 entà arribar en Mediterrani e dividir eth territòri dominat pes republicans, objectiu artenhut damb era aucupacion de Vinaròs eth mes d'abriu. Era reaccion republicana siguec ua ofensiva sus era linha der Ebre, que signifiquèc era campanha mès longa e sagnant dera guèrra civiu. Era batalha der Ebre acabèc damb era desbranda dera armada republicana e deishèc eth camin liure entara aucupacion franquista de Catalonha; hèt que precipitèc era fin dera guèrra. Franco la dèc per acabada eth 1 d'abriu de 1939, tres dies dempús qu'eth coronèl Segismundo Casado liurèsse Madrid.
Linha 14 :
'''
Era Espanha deth sègle XX eretèc grèus desequilibris sociaus, regionaus e ideologics, ath delà d'ua configuracion istorica pròpria que la diferenciaue dera evolucion dera rèsta des Estats Europèus es aspèctes coma eth trionf des valors democratiques o era separacion entre era Glèisa e er Estat e era participacion des militars n'es ahèrs politics. Er afrontament entre liberaus e absolutistes o carlins son un reflèxe dera crispacion sociau, politica e militara que viuec
|