Ciceron : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Vivarés (discussion | contribucions)
m ortografia
Vivarés (discussion | contribucions)
mCap resum de modificació
Linha 5 :
Ciceron es conegut coma un dels esperits pus versadís de la Roma antica. Foguèt aquel que presentèt als Romans las escòlas de la [[filosofia]] grèga e desvolopèt un vocabulari filosofic en [[latin]], se distinguissent coma un [[lingüista]], [[traductor]], e [[filosòf]]. Un orador remirable e un avocat de primièra, Ciceron pensava probablament que sa carrièra politica foguèt a son major realizacion. Uèi, es apreciat dempuèi per son umanisme e sos trabalhs filosofics e politics. Sa correspondéncia, subretot dirigida al seu amic [[Titus Pomponius Atticus]], es especialament d'influéncia, introdusent l'art de la correspondéncia cultivada dins la cultura Europèa. [[Cornelius Nepos]], lo biograf de Titus Pomponius Atticus al sègle I ab.C.]], comentèt que las letras de Ciceron contenguèron tan de riquesa e de detalhs "sus las enclinasons d'òmes importants, las falhas dels generals, e las revolucions dins lo govèrn".<ref>Cornelius Nepos, ''[http://www.tertullian.org/fathers/nepos.htm#Atticus Atticus]'' 16, trans. John Selby Watson.</ref>
 
Pendent la segonda mitat bassacada del sègle I ab.C., marcada per las guèrras civilas e per la dictatura de [[Juli Cesar]], Ciceron sostenguèt un retorn al govèrn republican tradicional. Pasmens, sa carrièra coma òme d'Estat foguèt marcada per d'inconsisténcias e una tendéncia a cambiar de posicion en responsa a las mudanças del clima politic. Son indecision se pòt atribuir a sa personalitat sensibla e impressionabla: tenhiá aclinament a reagir d'un biais exagerat quand aviá mudanças politicas e privadas. "Pro que poda augmentaraumentar la seuna prosperitat amb pusmai autò-contraròtled'autocontraròtle e la seuna adversitat amb pusmai d'afirmacion!" escriguèt [[Caio Asinio Polio]], un òmòme d'Estat e istorian Romanroman son contemporanèu.<ref>Haskell, H.J.:"This was Cicero" (1964) p.296 </ref><ref> Castren and Pietilä-Castren: "Antiikin käsikirja" /"Handbook of antiquity" (2000) p.237</ref>
 
== Vida privada ==
=== Primièrs ans ===
Ciceron nasquèt e 106 ab.C. a [[Arpino]], una vila sus una colina, a cent quilomètres al sud de [[Roma]]. Per aquò, pr'aquò foguèsse un grand mèstre de retorica e composicion latina, Ciceron foguèt pas "Roman" dins lo sens tradicional, e totjorn se sentiguèt envergonhat pendent tota sa vida.
 
Durant aquel periòde de l'istòria romana, se òm voliá èsser considerat coma una persona de cultura, èra necessàrianecessari de parlar [[grèc]] e [[latin]]. La nauta classa romana atal preferissiá utilizar ala lenga grèga dins la correspondéncia privada, sabent que tendèt expressions pus rafinadas e precisas, pus subtil, e en partida per causa de la granda varietat de mots abstraches. Ciceron, coma la majoritat de sos contemporanèus, foguèt educat amb los ensenhaments dels antics filosòfs, poètas e istorians grècs. Los professors pus eminents de l'art oratòri dins la nauta classa tanben foguèron Grècs.<ref>Rawson, E.:"Cicero, a portrait" (1975) p.8</ref> Ciceron utilizèt sa coneissença de la lenga grèga per traduire fòrça concèptes teorics de la filosofia grèga en latin, presentant aqueles atal a una granda audiéncia. Foguèt la seuna educacion que lo liguèt amb l'elèit roman tradicional.<ref>Everitt, A.:"Cicero: The Life and Times of Rome's Greatest Politician" (2001) p.35</ref>
 
Lo seu paire foguèt un ric ''Equites'' ([[cavalièr roman]]) amb bons contactes a Roma. Mas tenguètaguèt de problèmas de santat que li permetèron pas de dintrar dins la vida publica,; per aquò estudièt fòrça. Se sap pauc sus la seuna maire, Hélvia, foguèt una molhièr coma lalas autresautras femnas d'importants ciutadans romans responsabla de l'ostal. Lo seu fraire, Quinto, escriguèt uma letra per dire que foguèt una femna d'ostal prudenta.<ref>Rawson, E.: ''Cicero, a portrait'' (1975) p.5-6; Cicero, ''Ad Familiares'' [http://www.perseus.tufts.edu/cgi-bin/ptext?lookup=Cic.+Fam.+16.26.2 16.26.2] (Quintus to Cicero)</ref>
 
L'[[escaiescais-nom]]: Ciceron, en Latinlatin, significa {{cita|[[céser]]}}. Los Romans tenguèron costuma causir escaiescais-noms vertadièrs. [[Plutarco]] expliquèt que lo nom foguèt originalament donat a un del seu aujòl perque tenguèt uma croseta sus la punta del nas que semblèt un céser. Plutarco diguèt tanben que se prepausèt a Ciceron de cambiar aquel nom pejoratiu quand decidiguèt de dintrar en politica, mas refusèt, disent que el, ''Ceceron'' sera mas gloriòs que Marc Aurèli ''Escauro'' ("amb cavilhas cofladas") e Caius Valerius ''Catullus'' ("Canhòt").<ref>Plutarco, ''Cicero'' [http://penelope.uchicago.edu/Thayer/E/Roman/Texts/Plutarch/Lives/Cicero*.html#1.3 1.3–5]</ref>
 
[[Imatge:The Young Cicero Reading.jpg|thumb|300px|Jove Ciceron legissent, [[fresca]] de 1464 Coleccion Wallace.]]
Segon Plutarco, Ciceron foguèt un estudiant fòrt talentò, que formacion atraguèt l'atencion de tota Roma,<ref>Plutarch, ''Cicero'' [http://penelope.uchicago.edu/Thayer/E/Roman/Texts/Plutarch/Lives/Cicero*.html#2.2 2.2]</ref> aquò li donèt l'oportunitat d'estudiar la lei Romana jos [[Quinto Mucio Cevola]].<ref>Plutarco, ''Cicero'' [http://penelope.uchicago.edu/Thayer/E/Roman/Texts/Plutarch/Lives/Cicero*.html#3.2 3.2]</ref> D'autres estudiants foguèron [[Servius Sulpicius Rufus]] (que venguèt avocat, un dels escars que Ciceron considerava èsser superiors a el meteis dins lo domeni legal), e [[Tito Pomponio Atico]]. Venguèron amics de Ciceron per la vida, e Pomponio (que mas tard recebèt lo nom d'"Atico" per causa de son amor per la cultura ellenica) venguèt lo major conselhièr e sosten emocional de Ciceron.
 
Ciceron volètvolguèt seguir umauna carrièra al servici public civil passant los ''[[Cursus honorum]]''. En 90 ab.C.–88 ab.C., Ciceron serviguèt [[Gnaeus Pompeius Strabo]] e [[Lucius Cornelius Sulla]] durant la Guèrra Sociala (91–88 a.C.), semblèt aver pas gaire d'interés per la vida militar. Ciceron foguèt, abans tot, uun intelectualintellectual. Ciceron debutèt sa carrièra d'avocat vèrs 83-81 ab.C.. Son primièr plaid important conegut en 80 a.C., foguèt la defensa de [[Sexto Roscio]], acusat de [[parricidi]].<ref>Rawson, E.: "Cicero, a portrait" (1975) p.22</ref> AcceptarD'acceptar aquel plaid foguèt un acte corajòscoratjós: lo parricidi foguètèra considerat coma un crim orrible, e las personas acusadas pe]] e las personas acusadas per Ciceron, foguèron favorits del dictator Sula. La defensa de Ciceron foguèt un acte desfisança indirècte al dictator, e lo seu plaid foguèt fòrt o sufisent per que siá absolgut Roscio.
 
En 79 ab.C., Ciceron partiguèt en [[Grècia]], [[Anatolia]] e [[Ròdes]], benlèu per fuir la colèra de Sula.<ref>Haskell, H.J.: "This was Cicero" (1940) p.83</ref> Ciceron viajèt a Atenas, ont tornèt encontrar [[Tito Pomponio Atico]], que foguèt vengut un ciutadan onorari d'Atenas e presentèt Ciceron a d'Atenencs importants. A Atenas, Ciceron visitèt los luòcs sagrats dels filsòfs. Lo seu major ensenhant en [[retorica]] foguèt [[Apolonio Molon]] de Ròdes. Ensenhèt a Ciceron una forma de oratória pus extensa e mens intensa que vendrà caracterizar l'estil individual de Ciceron.
 
A la fin dels ans 90 e lo començament dels 80 ab.C., Ciceron se passionèt per la [[filosofia]], çò que tenguètqu'aguèt una granda importància endins sa vida. Introduguèt la filosofia grèga a çò dels romans e desvolopèt un vocabulari filosofic latin. En 87 ab.C., lo cap de l'[[Acadèmia]] fondada per [[Platon]] a [[Atenas]] tres censcents ans abans, arribèt a Roma. Ciceron "inspirat per un extraordinari zèl per la filosofia",<ref name="Rawson_1975_18">Rawson:"Cicero, a portrait" (1975) p.18</ref> s'assetèt entosiasta a sos pès e beguèt la filosofia de Platon, arribant a dire que Platon foguèt son deu. Admirava subretot lo seriós moral e politic de Platon, mas tanben respectava son imaginacion. Pr'amor, Ciceron refusèt la teoria de las Idèas d'aquel.
 
=== La seuna familha ===
Ciceron se maridèt benlèu amb [[Teréncia]] a 27 ans, en 79 ab.C. Segon las costumas de la nauta classeclassa de l'epòca, foguèt un maridatge de convenéncia, mas perdurèt armoniosamente unes trenta ans. La familha de Teréncia foguètèra rica, pr'amor aguèsse origina noble, aviá ligams familhars amb la [[plebs]], los '''Terenti Varrones''', e correspondent a las ambicionesambicions politicas de Ciceron tan sul plan economic que social. Teréncia tenguèt una mièja sòrre (o benlèu cosina) nomenada Fabia, que venguèt [[Verge Vestal]], çò que foguèt un grand onor. Teréncia foguèt una femna independenta e (citant Plutarco) "tenguèt mas interès dins la carrièra politica de son espós al punt que daissèt los afars de l'ostal".<ref>Rawson, E.: "Cicero, a portrait" (1975) p.25</ref> Foguèt una femna piosa e benlèu amb pès sus tèrra.
 
Dins los ans 40 ab.C., las letras de Ciceron a Teréncia venguèron mas cortas e frejas. Se planguèt a sos amics que Teréncia lo aguèt traït, mas expliquèt pas en quequin sensosens. Benlèu lo maridatge simplament podèt pas s'arrengar amb la pression del tumult [[politic]] de [[Roma]]. Se divorciarèron en 45 ab.C. A la fin de 46 ab.C., Ciceron se maridèt amb una jove patriciana, Publilia. Se ditz que Ciceron aviá besonh de lo seu argent, especialament puèi tornar pagar la dòt de Teréncia.<ref name="Rawson_1975_225">Rawson, E.: ''Cicero'' p.225</ref> Aquel maridatge durèt fòrça pauc temps.
 
Pasmens son maridatge amb [[Teréncia]] siá de convenéncia, Ciceron tenguètaguèt una granda afeccion per la seuna filha [[Tulia]].<ref>Haskell H.J.: ''This was Cicero'', p.95</ref> Quand s'amalautiguèt subran en febrièr de 45 a.C. e moriguèt, Ciceron demorèt abatut. "Perdèri la unica causa que me ligava a la vida" escriguèt a Ático.<ref name="Haskell_1964_249">Haskell, H.J.:"This was Cicero" (1964) p.249</ref> Ático lo propausèt de venga lo visitar las primièras setmanas dempuèi aquel eveniment, per que lo consòle. Dins la granda bibliotèca d'Atico, Ciceron legiguèt tot çò que los filosofs grècs aguèron escrit sobre per vencre la tristesa, "mas la meuna dolor desrota tot consolament."<ref>Cicero, ''letras a Ático'', 12.14. Rawson, E.: ''Cicero'' p. 225</ref> [[Juli Cesar]], [[Marcus Junius Brutus|Brutus]] e [[Servius Sulpicius Rufus]] li envièron letras de condolenças.<ref>Rawson, E.:''Cicero'' p.226</ref><ref>Cicero, ''Samtliga brev/Collected letters''</ref>
 
Cicero esperava que lo seu filh [[Marcus Tullius Cicero Minor]] venga filosòf coma el, mas Marcus volèt èsser militar. Rejuntèt l'armada de Pompèu em 49 ab.C. e dempuèi la desrota de Pompèu a Farsalia em 48 ab.C., foguèt perdonat per [[Juli Cesar]]. Ciceron l'envièt cap a [[Atenas]] para estudiar coma un discípol del filosòf peripatetician Cratipus en 48 ab.C., mas lo jove aprofechèt de l'abséncia "del uèlh vigilant de lo seu paire" per "manjar, beure e èsser astruc."<ref>Haskell, H.J.: ''This was Cicero'' (1964) p.103- 104 </ref>