Ahraga e chocolat : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Ptbotgourou (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Linha 1 :
'''Ahraga e chocolat''' (var. '''Fraga e chocolat'''), en [[castelhan]] ''Fresa y chocolate'', qu'ei ua coproduccion cinematografica [[mexic]]ana, [[espanha|espanhòla]] e [[cuba]]na deu famós realizator cuban [[Tomás Gutiérrez Alea]] assistit de [[Juan Carlos Tabío]] ; que s'estreè en [[1993]]. A maugrat d'estar ua òbra considerada com critica de la societat cubana e deu regim politic castrista, que ho subvencionada en partida per l'estat cuban e qu'arrecebó mantuns prèmis, au dehens com au dehòra de l'isla caribenca.
 
== Argument ==
L'accion que s'escad a [[l'Avana]] de cap a [[1979]]. Lo filme que conta la rescontra enter Diego (interpretat per [[Jorge Perugorría]]), un omosexual qui tribalha dens lo mitan artistic e David (interpretat per [[Vladimir Cruz]]), un estudiant hèra estacat au socialisme cuban. Diego qu'ensaja de'u sedúser en tot li perpausar libes de mau trobar e fotografias d'eth e que l'envita en çò d'eth. A la debuta David que mes.·hida de Diego e que'u denóncia a un camarada politic qui l'encoratja a investigar las activitats de Diego qui pòden escóner contactes dab estrangèrs anticubans. En vertat, Diego que vòu apitar ua mòstra d'esculturas d'un amic son qui son hèra subversivas e pas au grat de las autoritats cubanas. Chic a chic, totun, Diego e David que vaden amics shens cap ambigüitat e Diego qu'adoba ua relacion amorosa enter David e la soa vesia (ua prostituïda qui practica lo mercat negre e qui ei tanben ua amiga a maugrat de'u susvelhar au medish temps per'mor de pertànher au [[comitat de vigilància]]). queQue l'explica tanben qu'aima Cuba e qu'ei estat socialista mes que sent exclús per'mor d'estar omosexuau. Fin finau, las autoritats cubanas que perpausan ua auhèrta hèra interessanta a l'escultor emparat per Diego en lo bèth domandar de'n tirar las esculturas mei polemicas (çò que hè) e, devant l'obstinacion de Diego de demorar dens la soa postura provocatriz e hèra critica, que'u soman de's cercar un mestièr en dehòra deu mitan culturau. Per aquesta rason que deisha Cuba dab l'ajuda d'ua embaishada estrangèra.
 
[[Categoria:Filme cuban]]