Cellula (biologia) : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
ArthurBot (discussion | contribucions)
m robot Ajoute: ang:Līfclēofa
Vivarés (discussion | contribucions)
m "mots clau" (proposicion; cf. Discussion Wikipèdia:Talhièr grafic/Ligams)
Linha 3 :
Era '''cellula''' qu'ei era unitat [[biologia|biologica]] minimau dotada d'un [[metabolisme]] qui era permet de créisher e se reprodúser mercés aus elements exteriors qu'ingereish en tot eliminar eras deishas e eths produts toxics.
 
Eth nom de ''cellula'' que's refereish au hèit qu'ua cellula biologica que dessepara un mitan intracellular (eth [[citoplasma]], on e banhan eths [[organet]]s dera cellula) e un mitan extracellular mercés a ua [[paret cellulara|paret]] [[lipid]]ica (qui regula eths escambis enter eths dus mitans). Dehens la cellula, reaccions [[metabolisme|metabolicas]] que's realitzanrealizan mercés aths sons pròpis [[enzim]]s.[[Fichièr:Biological cell.svg|400px|left|thumb|Copa d'ua cellula eucariòta on e's ved lo (2) [[nuclèu (biologia)|nuclèu]] (qui acesa l'[[ADN]] organizat en [[cromosòma]]s e lo (1) [[nucleòl]]) e los autes [[organet]]s : un (3) [[ribosòma]], ua (4) [[vesicula]], un (5) [[reticulum endoplasmic granulós]], un (6) [[aparelh de Golgi]], ua partida deu (7) [[citoesquelet]], un (8) [[reticulum endoplasmic lis]], (9) [[mitocondria]]s, ua (10) [[vacuòla]], lo (11) [[citoplasma]]. (13) [[centriòl]]]]
Cada cellula que possedeish un cabau genetic marcat suber eth son d'[[ADN]]. Aqueth ADN qu'ei era hont der'informacion qui permet de sintetizar eras [[proteïna]]s (e, enter eras, los [[enzim]]s) d'era cellula.
Linha 17 :
== Maturacion deras proteïnas ==
 
Aqueth procès qu'ei especific de las cellulas eucariòtas. En çò deras cellulas eucariòtas certa proteïnas que son arreviradas dens eth citoplasma e d'autas qu'ac son dens eth [[reticulum endoplasmic]] granulós (qui sembla apareish granulós per'mor qu'ei entornejat de mantuns ribosòmas). Dens aqueth organet, eras proteïnas que segueishen eth procès de maturacion (qui pòt implicar de'n copar un tròç o de las plegar d'un certe biais en establir ligasons dehens l'estructura de la proteïna). L'objectiu de la maturacion qu'ei de dar a la proteïna las proprietats (mei que mei geometricas) qui era permeterán de plear era soas foncion. Au long d'aqueth procès eras proteïnas que passan deth reticulum endoplasmic granulós au [[reticulum endoplasmic]] lis, puis dens eth [[aparelh de Golgi]] e, fin finala, dens [[vesicula]]s qui gessida d'aqueth organet. Dens eths cas qui era proteïna qu'a ua mission de secrecion (com, per exemple, las cellulas endocrinas qui sitetizansintetizan [[ormona]]s), aquestas vesiculas que migran de cap a la membrana cellulara e que fusionan dab era (mercés au hèit que membra cellulara e membrana deras vesiculas be som ambs compausadas de [[lipid]]s [[triglicerid]]s) entà vueità dens lo mitan exterior.
 
== Teoria endosimbiotica ==
Linha 25 :
La sciéncia qui estudia las cellulas qu'ei la [[citologia]].
 
== Mots clausclau ==
 
[[membrana cellulara]], [[paret cellulara]], [[organet]], [[nuclèu (biologia)|nuclèu]], [[ADN]], [[acid ribonucleïc|ARN]], [[ARNm]], [[cromosòma]], [[centrosòma]], [[citoplasma]], [[procariòta]], [[eucariòta]], [[teoria endosimbiotica]], [[enzim]], [[mitocondria]], [[cloroplast]], [[ribosòma]], [[aparelh de Golgi]], [[reticulum endoplamic granulòs]], [[reticulum endoplamic lis]], [[vesicula]], [[vacuòla]], [[cil (citologia)]], [[microtubul]], [[centriòl]], [[citologia]], [[mitòsi]], [[meiòsi]].