Torre de Belém : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Dinamik-bot (discussion | contribucions)
m robot Ajoute: fr:Tour de Belém
Vivarés (discussion | contribucions)
Linha 6 :
[[Imatge:BelemTower-IPPAR2.jpg|thumb|230px|left|[[Lòtja]] al primièr estatge de la torre de Belém]]
 
La torre de Belém foguèt bastida per servir de pòrta de dintrada per la vila de Lisbona mai es tanben una pèça del sistèma de defensa qu'apara l'embocadura de Tage e lo [[monastèri dels Ieronimitas]], que constituiguèron d'elements estrategics de la vila. Aqueste sistèma de defensa foguèt commençatcomençat amb lo rei [[Joan II de Portugal]] (1455-1495), que faguèt bastir las fortalesas de [[Cascaïs]] e de ''São Sebastião da Caparica''. Las ribas de Belém foguèron aparadas per la ''Grande Nau'', que foguèt remplaçada per la torre de Belém al cors de las cinc darrièras annadas del reialme del rei [[Manuel Ier de Portugal]].
 
La torre foguèt bastida entre 1515 e 1521 par l'arquitècte militar Francisco de Arruda, creador de fortalesas bastidas en [[Marròc]], sus de tèrras portuguesas. L'influéncia de l'art Moresc se pòt veire dins las decoracions delicatas de las fenèstras e balcons cintrats, coma amb las copòlas caneladas dels agachons. Es probable que [[Diogo de Boitaca]], primièr arquitècte del monastèri dels Ieronimitas, tanben participèt a la decoracion del bastiment. Las [[machacoladura]]s e los merlets son decorats amb de rics ornaments esculturals, tipics de l'[[estil manuelin]].
[[File:Combat du Tage .jpg||thumb|La flòta francesa davant la torre de Belém pendent lo combat de Tage, l'11 de julhet de 1831]]
 
Linha 15 :
Es de notar que la torre foguèt bastida en plen mitan de [[Tage]], e se retrobèt sus la riba, aprèp lo [[tèrratrem de Lisbona de 1755]] e lo destornament de las aigas.
 
Dins las annadas 1840, jos lo vam de l'escrivan [[Almeida Garrett]], la torre de Belém foguèt restaurada pel rei [[Ferrand II de Portugal]]. E a aquesta epòca s'apondèt d'elements decoratius neomanuelins foguèron aponduts.
 
Lo bastiment foguèt declarat monument nacional en 1910.