Abadiá de Prat Benesit : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Linha 1 :
<!-- Article redigit en lemosin -->
L''''Abadiá de Prat Benesit''' (''Abbaye de Prébenoît'' en [[francés]]) fuguet creada en [[1140]] per l'[[Abadiá de Dalon]] dins la parròfia de [[Bétête]] (en [[Lemosin (Occitània)|Lemosin]], dins l'actuau [[Departament francés|departament]] de [[Cruesa (departament)|Cruesa]]), gràcias au senhor de [[Malval]]. Lo primier abat, versemblablament lo fondator, s'apelava Peire. En [[1162]], l'Abadiá s'integret a l'Òrdre de Cisteu. Diversas familhas nòblas de la region, coma la poderosa familha de Déols, efectuèren daus dons en favor de la fondacion. Los Bròssa, senhors de [[Boçac]], eus mesmes eissits daus Déols per las femnas, decidiguèren de i establir lor sepultura. Rogier de Bròssa, mòrt en [[1287]], i seráfuguet sebelit emb son esposa, Margarita de Déols, en mai de certans de lors descendents, aitau Joan de Bròssa, lo {{cita|mareschau de Bossac}}, mòrt en [[1433]].
Tre la fin dau [[segle XV]], emb Joan VI de Sant Julian, mencionat en [[1490]], e fins a [[1599]], los senhors de Sant Julian fuguèren qualificats de {{cita|[[gardian]]s}} de l'Abadiá.
 
Durant las guèrrasguerras de Religion e de la Liga, l'Abadiá fuguet ocupada alternativament per de tropas [[Protestantisme|protestantas]] e [[Glèisa Catolica Romana|catolicas]], que la pilhèren dins aquelas ocasions. En 1590-1591, l'Abadiá fuguet en poder daus protestants qu'achabèren per n'èsser chaçats per lors adversaris, au terme daus combats que daissèren arroïnadas l'[[egleisa]] abadiala e las bastissas conventualas. En 1621, lo noveu abat comandatari, Matieu de Verthamont, vengut prendre possession daus luecs, evoquet de las {{cita|grandas e lamentablas roïnas}} e de {{cita|la desolacion pietadosa dins totes sos apartaments}}.
 
{{Portal|arquitectura|Lemosin}}