Mètro : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Almabot (discussion | contribucions)
m robot Ajoute: mn:Метро
Vivarés (discussion | contribucions)
m correccions menoras
Linha 2 :
[[Fichièr:Ute3911Alboraia.jpg|thumb|175px|Un tren del [[metroValencia|mètro de Valéncia]] en circulant ras de tèrra, a [[Alboraia]].]]
[[Fichièr:Oktogon.jpg|thumb|175px|La primièra linha de mètro electrificada a Budapèst]]
Lo '''mètro''', abreujament(forma abreujada de '''camin de fèrre metropolitan'''), nomenat '''camin de fèrre urban''' endins los primièrs temps, es un [[camin de fèrre]] electric pel transpòrt de passatgièrs dins lo domeni urban, amb una nauta capacitat e frequéncia de passatge, en essent en general sosterranh o en viaducte.
 
A diferéncia del [[tramvia]], es totalament independent e segregat de la rèsta de circulacion e mejans de transpòrt. En Euròpa (mai que mai en [[Alemanha]] e en [[Benelux]]) se son bastits de sistèmas mixtes de mètro e [[tramvia]] (Stadtbahn, Prémetro), ont los convòis circulan segregats e sosterranhs al centre de las vilas coma lo mètro e de forma superficiala dins los quartièrs periferics en forma de tramvia.
 
Lo primièr mètro foguèt lo de [[Londres]] ([[1863]]), enque foncionantfoncionava inicialament alper mejan de locomotrices de vapor. Lo primièr mètro europèu pel continent foguèt lo de [[Budapèst]] ([[1896]]).
 
I a divèrsas caracteristicas que diferéncian los mètros. La presa electrica pòt èsser ja plan aeriana (per catenària o per ralhs superior) o planben al mejan d'un tresen ralh situat dins la tèrra al bòrd dels autres dos. Lo bastiment dels tunèls respond a dos estils fòrça desparièrsdiferents: lo nomenat de trincada, un tunèl fòrça superficial fach generalament pel procediment de talhar e cobrir, e los fòrça prigonds, faches coma de vertadièrs tunèls de minas, uèi lo jorn amb [[tuneladoira]]s.
 
[[Categoria:Mètro| ]]