Airbus : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Xqbot (discussion | contribucions)
m robot Modifie: la:Airbus; changement de type cosmétique
Xqbot (discussion | contribucions)
m robot Ajoute: kn:Airbus; changement de type cosmétique
Linha 4 :
'''Airbus S.A.S''', mai coneguda coma '''Airbus''', es una granda entrepresa paneuropèa aeronautica e aeroespaciala. Foguèt creada en [[2001]] a [[Tolosa]] coma una S.A.S (Societat per d'Accions Simplificada, del francés: ''Société par Actions Simplifiée''). Èra estat anteriorament un consòrci nomenat Airbus Industries, que s'encargava pas del procès de fabricacion dels avions, mas simplament de coordinar lo procès de dessenh e venta.
 
== Istòria ==
En [[setembre]] de [[1967]], los govèrns del [[Reialme Unit]], d'[[Alemanha]] e [[França]] signèron un memorandum d'ententa per lo desvolopament d'un avion de 300 plaças. Aqueste seriá lo segond projècte conjunt d'avion en [[Euròpa]], dempuèi lo [[Concorde]]. Dins los meses seguents sorgiguèron de dobtes de la part dels govèrns britanic e francés sus la viabilitat del projècte, e o calguèt modificar pr'amor que poguèsse utilizar de motors ja desvolopats e redusir aital los còsts.
 
Linha 13 :
Tre lo començament lo consòrci se fixèt per objectiu de concórrer amb lo principal fabricant d'avions del mond, la companhiá [[Estats Units|nòrd-american]] [[Boeing]], qu'en aquela epòca anava aquerint una posicion de mai en mai dominanta dins lo sector de l'aviacion civila. Dempuèi la fusion de Aèrospatiale, CASA e Deutsche Aerospace per crear [[EADS]], ''(European Aeronautic, Defence and Space Company)'', aquesta darrièra es passada a controtlar 80% d'Airbus, en demorant lo 20% restant en de mans de BAE Systems PLC (British Aerospace).
 
=== Consolidacion ===
[[Imatge:A318.jpg|thumb|right|[[Airbus A318]]]]
Lo primièr modèl que fabriquèt lo consòrci, e qu'apareguèt en [[1972]], foguèt lo ''[[A300]]'', un avion per a de rotas de posita mejana, de doble correder, innovador en de nombroses aspèctes, coma la racionalitzacion del compartiment d'equipatges e la carga mejançant de contienedors. L'avion foguèt pas una capitada immediata, en un mercat dominat pels fabricants nòrd-americans, e atenguèt pas que de ventas importantas a [[Euròpa]]. Aiçò se veguèt agreujat per la [[Crisi del petròli de 1973]], qu'afectèt grèvament las aerolinhas, e amb aiçò, la lista de comandas.
Linha 25 :
En genièr de [[2005]], Airbus a presentat lo sieu novèl ''superjumbo'' [[A380]] que pretend de concórrer amb el contra lo [[Boeing B747|B747]] del sieu rival nòrd-american [[Boeing]]. Se tracta de l'avion de passatgièrs amb mai de plaças del mond, sonque superat en grandària pel [[Airbus A340]]-600 (dins la categoria dels avions comercials). Amb una grandària de gaireben 71 x 80 mètres e 540 tonas de pes maximal a l'[[enlairament]], possedís 2 plantas per a passatge e un cerèr inferior de carga; pòt transportar mai de 800 passatgièrs en configuracion de nauta densitat. Se'n prevei una version de transpòrt de merças.
 
== Modèls d'avions ==
[[Fichièr:Ba A319-131.g-eupo.750pix.jpg|thumb|right|[[Airbus A319]]]]
 
Linha 40 :
* [[Airbus A380]] (en pròvas)
 
=== Productes militars ===
En genièr de [[1999]], Airbus creèt una companhiá separada, [[Airbus Military]] per al desvolopament e produccion d'un avion de transpòrt militar turbopropulsat (lo [[Airbus A400M]]). Lo A400M es desvolopat per de divèrses estats membres de la [[OTAN]] coma alternativa al [[C-130 Hèrcules]].
 
Linha 49 :
* [[Airbus A330|A330 MRTT]]
 
== Preséncia internacionala ==
[[Imatge:Airbus Toulouse plant entrance DSC02696.jpg|thumb|right|650px|La principala fabrica d'Airbus factory, aperaquí de l'[[Aeropòrt de Tolosa]].]]
Las tres linhas d'acoblament d'Airbus son a [[Tolosa]], [[França]], (2 linhas de montatge) e [[Amborg]], [[Alemanha]], (1 linha). Una quatrena linha, per a la [[Airbus A400M]], s'està en bastint a [[Sevilha]], [[Espanha]]. Airbus a ath delà de divèrsas plantas en disparièra ciutat europèas en rebatent la siá fondacion coma consòrci de disparièiras empresas. Una solucion originala per al problèma del transpòrt de las disparièiras parts entre las disparièiras plantas d'acoblament es l'emplec del [[Airbus Beluga|Beluga]], capabla de transportar seccions entièras de fuselatge d'un avion Airbus. Aquesta solucion està en essent estudiada per [[Boeing]], qu'està en considerant la produccion d'una version del [[Boeing 747|747]] per a transportar de components del [[Boeing 787|787]]. Una excepcion a aqueste esquèma es lo [[A380]], que lo sieu fuselatge e d'alas son tròp grandas per lo Beluga. Aquestas parts son transportadas per vaishèth enquia [[Bordèu]] e dempuèi per carretièira enquia la planta de [[Tolosa de Lengadòc|Tolosa]].
Linha 91 :
[[ja:エアバス]]
[[ka:Airbus]]
[[kn:Airbus]]
[[ko:에어버스]]
[[ku:Airbus]]