Espècia (biologia) : Diferéncia entre versions

m
Concèpte empiric, la nocion d’espècia a evoluit amb lo temps e son istòria es estada marcada per la pensada de grands naturalistas coma [[Linne]], [[Buffon]] e [[Charles Darwin|Darwin]].
* Dins un primièr temps, s’es considerat las espècias coma d’entitats fixas definidas per de critèris morfologics. Aquesta concepcion tipologiva a trobat son apogèu amb los trabalhs de [[Carl von Linne|Linne]] e l’establiment de colleccions d’individús « tipicas » de l’espècia.
* Segon [[Georges Cuvier|Cuvier]], ''una espècia pòtse èstrepòt definidadefinir coma la colleccion de totes los còsses organizats nascuts los uns dels autres o de parents comuns e de los que lorlos semblan aitant que se semblan entre eles''.
* Aquesta concepcion a evoluit cap a una espècia « taxinomic » per laquala l’analisi matematica d’un grand nombre de critèris sufiriá a establir un lindal a partir del qual se poiriá dire que dos individús apartenon a d’espècias diferentas. L’espècia seriá alara mai un concèpte comòde qu’una entitat biologica reala.
* Las insufiséncias d’aqueste metòde an conduchmenat a un autre apròchi qu’es la nocion d’espècia biologica fondada essencialament suls critèris d’interfeconditat e d’isolament ([[Ernst Mair]], 1942), amb alà encara qualques dificultats per diferenciar per exemple d’espècias que son naturalament pas en contacte etc.
* Aquò a menat a amendar aquesta definicion de l’espècia en i inclusent una compausanta ecologica. A partir de 1963, [[Ernst Mair]] definís atal l’espècia coma una ''comunautat reproductiva de [[populacion]]s, reproductivament isolada d’autras comunautats e qu’ocupa una [[nicha ecologica|nicha]] particulara dins la natura''. Aquesta definicion operacionala de l’espècia es çaquelà pas exèmpta de problèmas (per exemple, la reconeissença dels ròdols).
* Una granda partida d’aquestes problèmas pòtse èstrepòt evitadaevitar se se considèra l’istòria dels èssers vivents. L’evolucion es un processús istòric e las espècias son lo resultat de l’esclatament d’espècias que las an precedidas ([[especiacion]]). Totes los critèris precedents se devon d’èstre correlats amb las relacions genealogicas.
 
:: ''Una espècia es doncas un linhatge simple qu’a sas pròprias tendéncias evolutivas e son pròpri destin istoric.'' (d’aprèp Delforge P ''Guida de las Orquidacèas d’Euròpa...'' Delachaux e Niestle 1994. La nocion de « [[destin]] » a pas cap de fondament scientific : “son istoric pròpri” non solament convendriá plan melhor mas de mai, es çò que cèrcan de descobrir fòrça scientifics ! La nocion de “linhatge simple” deu tanben èstre nuançada car, coma o avèm vist, una certana interfeconditat demòra possibla entre certanas espècias pròchas : ne pòt resultar de descendents feconds de las caracteristicas pus adaptadas a lor mitan que formaràn benlèu amb lo temps una espècia a part entièra.
57 567

cambiaments