Meridian : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Vivarés (discussion | contribucions)
mCap resum de modificació
Vivarés (discussion | contribucions)
m glòbe
Linha 1 :
En [[geografia]], un '''meridian''' es un mièg [[grand cercle]] imaginari traçat sul [[glòbglòbe terrèstre]] religant los [[Pòls geografics|pòls geografics]]. Totes los punts de la Tèrra situats sus un meteis meridian an la meteissa [[longitud]]. Se sona tanben d'''arc de meridian'' entre doas latituds.
 
En [[astronomia]], un '''meridian''' es un grand cercle imaginari traçat sus l'[[esfèri celèsta]], passant pels [[Pòls celèstes|pòls celèstes]]. L'[[ascension drecha]], per exemple, es localizada pels meridians celèstes. Lo '''meridian''', o '''plan meridian''', d'un luòc es un grand cercle de l'esfèra celèsta passant pel pòl celèst, lo [[Zenit (astronomia)|zenit]] e lo [[nadir]] d'un luòc. A miègjorn solar, lo Solelh es dins lo plan meridian.
Linha 25 :
La longor del meridian a la longitud de París serviguèt, en [[1791]], per definir lo [[mètre]] coma novèla unitat de longor. Aquel foguèt definit coma la detz milionena partida d'un mièg meridian terrèstre (un meridian es un mièg cercle); la [[Tèrra]] a una [[circonferéncia]] de gaireben 40 000 km, o 40 000 000 m.
 
Causir un meridian d'origina de longitud 0° implica l'existéncia d'un [[180e meridian|antimeridian]], situat a l'opausat sul glòbglòbe. La [[linha de cambiament de data]] seguís aquel antimeridian sus la majora partida de sa longor.
 
=== Meridian magnetic===