Ecliptica : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Vivarés (discussion | contribucions)
mCap resum de modificació
Vivarés (discussion | contribucions)
mCap resum de modificació
Linha 1 :
{{besonhTraduccion}}
<!-- Article redigit en provençau -->
[[Imatge:Obliquite plan ecliptique.png|thumb|right|350px|L''''ecliptica''' e sa relacion amb l'[[eqüator celèst]] e l'axe de rotacion de la Tèrra.]][[Imatge:Ecliptic.jpg|thumb|350px|Se vei lo plan de l'ecliptica sus aquesta fotografia pressa durant una expedicion sus la Luna en [[1994]]. Aquela vista estonanta revela (de drecha a senèstra) la [[Luna]] esclairada per lo clar de Tèrra, lo [[Soleu]] se levant sus la fàcia esconduda de la Luna, e lei planetas [[Saturne (planeta)|Saturne]], [[Mart (planeta)|Mart]] e [[Mercuri (planeta)|Mercuri]] (lei tres ponchs a senèstra).]]
 
Dau ponch de vista geocentric, l’'''ecliptica''' es lo [[grand cercle]] sus l'[[esfèra celèsta]] representant la trajectòria annuala dau soleu[[Soleu]] vista de la [[Tèrra]]. Dau ponch de vista eliocentric, se tracta de l’interseccion de l'[[esfèra celèsta]] amb lo plan ecliptic, qu'es lo [[plan (matematicas)|plan]] [[geometria|geometric]] contenentde l’[[orbita]] de la [[Tèrra]]terrèstra a l'entorn dau Soleu. (o plan ecliptic)
 
Leis expressions de ''plan de l'ecliptica'' e de ''plan ecliptic'' son, sinonimas, e designan lo plan contenent lo centre de gravitat dau Soleu e lo centre de gravitat de la Tèrra virant a l'entorn dau Soleu; aqueu plan se projècta a l’infinit e sèrv a definir un [[Sistèma de coordenadas eclipticas|sistèma de coordenadas]] per localizar lei estelas
La màger part dei [[planeta]]s dau [[Sistèma Solar]] an una orbita gaire enclinada subre lo plan de l'ecliptica. Lo [[zodiac]] s'atròba tanben de lòng d'aqueu plan.
 
La màger part dei [[planeta]]s dau [[Sistèma Solar]] an una orbita gaire enclinada subre lo plan de l'ecliptica. Lo [[zodiacZodiac]] s'atròba tanben de lòng d'aqueu plan.
Lo plan de l'ecliptica es enclinat, a respiech de l’[[eqüator celèst]], d’un angle dich ''enclinason de l'ecliptica'' e que vau environ [[Gra|23° 27']] ; aquel angle mesura l’enclinason de l'axe de rotacion de la Tèrra a respiech de la normala au plan de son orbita. Correspònd a la posicion de la Tèrra sur son orbita a l'equinòcci de printemps e constituís lo ponch de partença dei mesuras angularas de l'ecliptica. Per quant au plan orbitau de la [[Luna]], es enclinat d’aperaquí 5° a respiech de l’ecliptica.
 
Lo plan de l'ecliptica es enclinat, a respiech de l’[[eqüator celèst]], d’un angle dich ''enclinason de l'ecliptica'' e que vau environ [[Gra|23° 27']] ; aquel angle mesura l’enclinason de l'axe de rotacion de la Tèrra a respiech de la normala au plan de son orbita. Correspònd a la posicion de la Tèrra sur son orbita a l'equinòcci de printemps e constituís lo ponch de partença dei mesuras angularas de l'ecliptica. Per quant au plan orbitau de la [[Luna]], es enclinat d’aperaquí 5° a respiech de l’ecliptica.
Puei que i a environ 365,24 [[jorn]]s dins una [[annada]] e 360 gras dins un [[cercle]], lo Soleu sembla de se mòure de lòng de l'ecliptica d'aproximativament 1° per jorn. De segur, aqueu movement d’[[oèst]] en [[èst]] es contrari au movement aparent d’èst en oèst de l'esfèra celèsta.
 
Puei que i a environ 365,24 [[jorn]]s dins una [[annada]] e 360 gras dins un [[cercle]], lo Soleu sembla de se mòure de lòng de l'ecliptica d'aproximativament 1° per jorn. De segur, aqueu movement d’[[oèst]] en [[èst]] es contrari au movement aparent d’èst en oèst de l'esfèra celèsta.
L’ecliptica e l’[[eqüator celèst]] se crosan en dos ponchs, diametralament opausats. Se ditz ''[[equinòcci]]s'' ai moments que lo Soleu apareis en aquelei ponchs (valent a dire, dau ponch de vista eliocentric, quand la Tèrra es en aquelei ponchs de son orbita). A aquelei moments, jorn e nuech duran cadun 12 oras (environ) en totei leis endrechs dau glòbe terrèstre. Un dei dos ponchs d'interseccion se ditz ''ponch vernau''. Correspònd a la posicion de la Tèrra sus son orbita a l'equinòcci de printemps e constituís lo ponch de partença dei mesuras angularas dei ponchs de l'ecliptica. Au ponch pus [[nòrd|septentrionau]] de l’ecliptica, se li ditz ''[[solstici]] d’estiu'' dins l’[[emisfèri Nòrd]] e ''solstici d'ivèrn'' dins l’[[emisfèri Sud]]. Aquelei denominacions s'escàmbian quand lo Soleu es au ponch pus [[sud|meridionau]] de l’ecliptica.
 
L’ecliptica e l’[[eqüator celèst]] se crosan en dos ponchs, diametralament opausats. Se ditz ''[[equinòcci]]s'' ai moments que lo Soleu apareis en aquelei ponchs (valent a dire, dau ponch de vista eliocentric, quand la Tèrra es en aquelei ponchs de son orbita). A aquelei moments, jorn e nuech duran cadun 12 oras (environ) en totei leis endrechs dau glòbe terrèstre. Un dei dos ponchs d'interseccion, se ditzdich ''ponch vernau''., Correspòndcorrespònd a la posicion de la Tèrra sus son orbita a l'equinòcci de printemps e constituíssèrv lode ponch de partença deiper lei mesuras angularas dei ponchs de l'ecliptica. Au ponch pus [[nòrd|septentrionau]] de l’ecliptica, se li ditz ''[[solstici]] d’estiu'' dins l’[[emisfèri Nòrd]] e ''solstici d'ivèrn'' dins l’[[emisfèri Sud]]. Aquelei denominacions s'escàmbian quand lo Soleu es au ponch pus [[sud|meridionau]] de l’ecliptica.
Leis expressions de ''plan de l'ecliptica'' e de ''plan ecliptic'' son sinonimas, e designan lo plan contenent lo centre de gravitat dau Soleu e lo centre de gravitat de la Tèrra virant a l'entorn dau Soleu; aqueu plan se projècta a l’infinit e sèrv a definir un [[Sistèma de coordenadas eclipticas|sistèma de coordenadas]] per localizar lei estelas
 
Lei ponchs onte l'orbita d'un astre dau Sistèma Solar rescòntra lo plan de l'ecliptica s'apèlan ''nos''. Dins son movement a l'entorn de la Tèrra, que vira a l'entorn dau Soleu, la Luna rescòntra tanben lo plan de l'ecliptica en dos nos. S'una [[luna novèla]] o una [[luna plena]] se produtz en un nos, ne resulta un [[eclipsi]], qu'en aqueu cas Luna, Tèrra e Soleu son alinhats dins lo plan de l'ecliptica. Lo plan de l'ecliptica es nomenat ansin per amòr que se i obsèrva leis eclipsis.