Johannes Kepler : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
ArthurBot (discussion | contribucions)
Vivarés (discussion | contribucions)
m correccions menoras
Linha 24 :
 
 
'''[[Johannes Kepler]]''' (o '''Keppler''', [[Weil der Stadt]] ([[Alemanha]]), [[27 de decembre]] de [[1571]]-[[Ratisbona]], [[15 de novembre]] de [[1630]]) foguèt un fisician, matematician e astronòm [[Alemanha|alemand]] que descobriguèt las [[leis de Kepler|leis del movement planetari]].
 
== Biografia ==
Linha 34 :
De [[1574]] a [[1576]], visquèt amb lo frairòt Heinrich — [[epileptic]] — en çò dels grands, mentre que lo paire èra en campanha e que ma maire èra partida en recèrca del sieu òme.
 
Quand los parents tornèron, Kepler se mudèt a [[Leonberg]] e intrèt a l’escòla latina en [[1577]]. Los sieus parents li faguèron descobrir l’[[astronomia]]. Atal, en [[1577]], sa maire lo menèt en naut d’un tuc pr'amor d'observar lo passatge d’una [[cometa]]. Son paire, el, li mostrèt l’[[eclipsi de Luna]] del [[31 de genièr]] de [[1580]] quand aquela venguèt tota roja. Kepler estudièt pus tard aquel fenomèn e l’expliquèt dins un dels sieus libres d’[[optica]].
 
Quand partiguèt tornar a la guèrra en [[1589]], lo sieu paire desapareguèt definitivament.
 
[[Imatge:Maulbronn Hof und Kirche.jpg|left|thumb|Las [[clastras]] de Maulbronn.]]
Kepler non acabèt pas lo primièr cicle de tres annadas abans [[1583]], empachat mai que mai pel sieu emplec de trabalhaire agricòla, entre los nòu e onze ans. En [[1584]], intrèt al Seminari protestant d’[[Adelberg]], e apuèi, dos ans maipus tard, al Seminari superior de [[Maulbronn]].
 
Obtenguèt lo sieu diplòma de fin d’estudis e intrèt en [[1589]] a l’[[Universitat de Tübingen]]. Ailà, estudièt primièr l’[[etica]], la [[dialectica]], la [[retorica]], lo [[grèc (lenga)|grèc]], l’[[ebrieu]], l’[[astronomia]] e la [[fisica]], apuèipuèi la [[teologia]] e las [[sciéncias umanas]]. I seguiguèt los sieus estudis aprèp l'obtencion d’una [[mestresa]] en [[1591]]. Lo professor sieu de [[matematicas]], l’[[astronòm]] [[Michael Maestlin]], li ensenhèt lo [[sistèma eliocentric]] de [[Copernic]], çò que reservava sonque als sieus estudiants melhors, los autres se devián contentar del [[Geocentrisme|sistèma geocentric]] de [[Ptolemèu]], que plaçava la [[Tèrra]] al centre del [[Mond (univèrs)|mond]]. Kepler venguèt atal un copernician convençut e restèt plan pròche del sieu professor; esitèt pas a li demandar ajuda o conselhs pels sieus trabalhs.
 
[[Imatge:JKepler.png|thumbnail|Retrait de Johannes Kepler.]]
Del temps que Kepler èra a envisatjar de venir ministre luterian, l’escòla protestanta de [[Graz]] demandava un professor de matematicas. Alavetz abandonèt los sieus estudis en teologia per prene l'emplec e partiguèt de Tübingen en [[1594]]. A Graz, publiquèt d'[[almanac]]s amb prediccions [[astrologica]]s. En aquel temps, la distincion entre [[sciéncia]] e [[cresença]]s èra pas encara clarament establida e lo movement dels astres, encara pro malconegut, se pensava governat per las leis divinas.
 
Kepler se maridèt dos picscòps. Lo primièr còp per interès, lo [[27 d'abril]] de [[1597]], amb Barbara Müller, que defuntèt en [[1612]], coma dos dels lors cinc mainatges — qu'avián sonque un e dos meses. Aquel maridatge, organizat per la familha, l’estaquèt a una femna de caractèr òrre que qualifiquèt de «graissosa e nècia». Un autre dels sieus filhs se moriguèt quand aviá sèt ans. Sonque la filha Susanne e lo filh Ludwig subrevisquèron. Puèi, a [[Linz (Austria)|Linz]] l’annada seguenta, s'esposèt Susanne Reuttinger qu'amassa aguèron sèt gojats que tres se moriguèron lèu. Aqueste còp pasmens foguèt un maridatge urós.
 
En [[1615]], la siá maire, qu'aviá en d'aquel temps 68 ans, foguèt acusada de brueissariá. Kepler, persuadit de la siá innocéncia, se passèt sièis annadas a far la defensa pels tribunals e en escriure mantun plaidejar. Deguèt, dos còps, tornar en Wurtemberg. Se passèt una annada empresonada dins la [[tor de Güglingen]] amb fraisses per Kepler, vist qu'aviá escapat justet a las torturas. Fin finala, foguèt innocentada lo [[28 de setembre]] de [[1621]]. Pr'aquò afeblida per aquelas annadas duras de procèsses et d’empresonament, se moriguèt sièis meses pus tard.
 
Kepler defuntèt en [[1630]] a [[Ratisbona]], a l’edat de 59 ans.