Fresca : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Jiròni (discussion | contribucions)
Vivarés (discussion | contribucions)
m correccions divèrsas ("susfàcia" es pas atestat dins lei dicionaris classics; se tròba "surfaço" dins lo TDF, francisme)
Linha 1 :
La '''fresca''' de l'italian ''a freco'' es una tecnica particulara de [[pintura]] murala que lasa realizacion se fa sus un [[enduit]], nomenat ''intonaco'', avantabans que siaga sec.
 
Lo fait de pénher sus un enduit qu'a pas encara secat permet als [[pigment]]s de penetrar dins la massa, e doncas a las colors de perdurar pus longtemps qu'una simple pintura en susfàciasuperfícia sus un substrat. Son execucion necessita una granda abiletat, e se fait fòrça rapidament, entre lalo pausepausament de l'enduit e son secatge complet.
 
Lo tèrme es sovent utilizat per [[metonimia]] dins lo lengatge ordinari per designar la [[pintura murala]] en general e pus rarament la tecnica.
Linha 8 :
Quatre elements entran en jòc :
* lo ''rinzaffo'' : primièra jaça d'aprèst al contacte amb lo supòrt, jaça granulosa, rugosa.
* l'''arricio'' : lo primièr vertadièr enduit del supòrt (mescla de [[calç]], sabla e aiga), per que venga dreit e lis (1  cm gaireben).
* l'''intonaco'' : la jaça que recep los pigments (compausada de sabla fina, polvera de [[marbre]] o [[pouzzolana]], de [[calç]] e d'aiga).
* las colors qui s'incorporan sus l'''intonaco'' encara fresc e umid (pigmentespigments d'origina minerala per causa del PH basic de la calç de l'enduit).
 
Coma l'enduit es fresc, las colors s'impregnan dins l'''intonaco'' qu'una substancesubstància, lo [[calcin]] durant lo secatge de l'enduit, migra cap a la susfàciasuperfícia e se superpausa a la pintura en creant atal una jaça aparaira. Aquela reaccion quimica, nomenada ''carbonatacion'' (per evaporacion de l'aiga de l'enduit, lo [[gas carbonic]] de l'aire se combinecombina amb l'[[idroxid de calci]] de la calç per formar uneuna pellicula de [[carbonat de calci]], lo calcin), es caracteristic de la pintura a fresca e li conferís coësioncoesion e duretat. Per l'enforçar, lo pintre passa sus la susfàciasuperfícia colorada la « lenga de cat », un certan temps aprèp que pausèt sa color, e, entre cada jaça pigmentada, l'aiga torna montar cap a la susfàciasuperfícia e depausa la calcin, atal frescas semblan lissadas.
 
Las frescas foguèron policròmas mas loslo problèmasproblèma del còst dels pigmentespigments limitèt sovent le nombre de colors.
 
La pintura a fresca conservaconsèrva pus longtemps las colors que la pintura sus supòrt classic.
 
=== Exemples de frescas dins lo temps ===
Linha 23 :
Imatge:Jason fresque romaine.jpg|Fresca romana
Imatge:Albi cathedral - fresco 2.jpg|Fresca dins la catedrala de Santa Cecília d'[[Albi]]
Imatge:Montpellier - fresque murale.jpg|Fresca murala modernamodèrna a [[Montpelhièr]]
</gallery>