Civilizacion : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Egmontaz (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Vivarés (discussion | contribucions)
m correccions divèrsas menoras
Linha 2 :
[[Fichièr:ac.parthenon5.jpg|thumb|right|Lo [[Partenon]] d'[[Atenas]], de la [[Grècia Antica]]]]
[[Fichièr:Machu-Picchu.jpg|thumbnail|right|Las roïnas de [[Machu Picchu]], de la [[civilizacion inca]]]]
Lo tèrme de '''civilizacion''' a una varietat granda de significacions ligadas amb la societat umana. Se'n fa emplec majoritàriament per designar las societats complèxas o avançadas: aquelas que practican l'[[agricultura]] e qu'an una [[division del trabalh]] significativa e una [[densitat de populacion]] pro granda per formar de [[ciutat]]s. Alternativament, "civilizacion" se pòt tanben usar per designar la soma, l'extension o l'avanç de l'[[umanitat]] e dels assolidatges dels umans en totes los òrdreòrdres, o la [[cultura]] d'una comunautat determinada. Fin finala, en un sens pus larg, "civilizacion" pòt designar la societat umana mondiala.
 
Lo tèrme de ''civilizacion'' ven del [[latin]] ''civis'' 'ciutadan' o 'abitant d'una ciutat', e del sieu adjectiu ''civilis''. En aqueste sens, "civilizat" significava d'èsser un [[ciutadan]], una persona governada per las leis del sieu pòble, ciutat o comunautat.
 
== Caracteristicas d'una civilizacion ==
La civilizacion, coma societat complèxa, possedís de caracteristicas especificas que la distinguisson d'una societat o cultura simpla. Istoricament, las civilizacions an partejat mantuna o totas las caracteristicas seguentas:
* Tecnicas agricòlas per la [[cultura]] intensiva, coma l'emplec de la man d'òbra, lo virament de culturas, e l'irrigacion. Aquò a permés que los agricultors produsiscan mai de [[noiridura]]s que pas los de besonh per a lor subsisténcia immediata.
* Division del trabalh; una porcion significativa de la [[populacion]] que dedica pas la màger part del sieu temps a la produccion de noiriduras mas se dedican a l'[[indústria]], la [[guèrra]], la [[sciéncia]] o la [[religion]]; aquò es possible mercésmercé a l'excedent alimentari;
* Una forma d'organizacion sociala, que pòt èsser un [[cacicat]], ont lo cap d'una familha o d'un clan nòble govèrna lo pòble; o una societat-[[estat]] ont la classa governanta se sosten sus una burocràcia o [[forma de govèrn]], ont lo poder se concentra dins las ciutats;
* lo contraròtle institucionalizat de las noiriduras de la classa governanta, un còs governamental o una burocràcia;