Cleopatra VII : Diferéncia entre lei versions
Contengut suprimit Contengut apondut
mCap resum de modificació |
|||
Linha 17 :
[[Marc Antòni]] èra un general e politician roman, amic de Juli Cesar, que havia sigut comandant en cap dins son armada. Tre l'assassinat d'aqueste, secutèt los copables, Marc Brut e Caio Casi e a mai sabèt enfrontar lo pòble roman contra eles e se sabèt ganhar lo supòrt e l'inclinason de las gents a sa favor. Quand li sortiguèton dos autres rivals, formèt un triumvirat. Aital se desencadenèt una guèrra civila entre los partisans del triumvirat e los seguidors republicans. Marc Antòni se dirigiguèt a Cleopatra per tal que l'ajudèsse, perquè venguèsse amb sas naus a [[Tars]] (actualament en [[Turquia]]), pasmens la reina refutèt qu'Egipte dintrèsse dins la guèrra civila dels romans. Marc Antòni decidiguèt doncas de viatjar en Egipte per parlar directament amb la sobirana e li demandar d'explicacions. Foguèt lo resultat d'aquel viatge que aquestes dos personatges s'enamorèron l'un de l'autre e Marc Antòni doncas decidiguèt de demorar en Egipte al costat de Cleopatra. Pr'aquò las fasendas de Roma li cridaven e en [[40 abans Crist]] li calguèt tornar a la capitala de l'empèri. Ailà va complir amb la promesa de se maridar amb Octàvia, la sòrre de Cai Cèsar Octavi [[August]], lo futur primièr emperaire de Roma e nebot nét de Juli Cesar. Octavi (que així se li anomenava llavors) èra grand amic de Marc Antòni, encara que amb lo temps e los esdeveniments, aquesta amistat se vegèt truncada.
Aprèp la despartida de Marc Antòni a Roma, Cleopatra va donar a llum dos bessons ([[Alexandre Heli]] e [[Cleòpatra Selene]]) e un temps aprèp un altra ([[Ptolemeu Filadelf]]). En [[36 abans Crist]], Marc Antòni viatgèt amb una expedicion en Orient per luchar contra los parts. Cleopatra se reuniguèt allí amb el e allí van tindre son tresen filh. La campanya va tindre un gran èxit que van decidir celebrar a Alexàndria on es van quedar a viure, fins que en [[32 abans Crist]], Octavi declarèt la guèrra a totes dos, va sublevar lo pòble roman contra la mala conducta de Marc Antòni e aqueste divorcièt oficialament d'Octàvia. Foguèt alara la debuta de la [[batalha d'Actium]] ([[Àccio]]), en 31 abans Crist, que foguèt un desastre per Marc Antòni e la flòta de Cleopatra. Aprèp d'aquesta desfacha e enganyat per un rapòrt fals sus la mòrt de Cleopatra, Marc Antòni se
== Mòrt de Cleopatra ==
Octavi (lo futur emperaire August) aviá acusat publicament en 32 abans Crist Cleopatra de divèrses càrrecs plan grèvas: magia, incèst, luxuria, adoracion d'idòlas animalas... en d'aquesta manera contra ela lo Senat roman e tota la populacion. Se disiá que lo comportament de Marc Antòni èra degut a la mascariá d'aquesta reina.
Los plans d'Octavi èran d'agantar la reina coma presonièra e de la portar a Roma per aital demostrar sa superioritat e sa victòria, però no va ser possible perquè veient son futur coma esclava tal vegada en el seu propi país on havia sigut sobirana, Cleopatra va triar morir i va prendre la
== Los enfants de Cleopatra ==
| |||