Empèri Sassanida : Diferéncia entre lei versions
Contengut suprimit Contengut apondut
m correccions divèrsas |
mCap resum de modificació |
||
Linha 1 :
{{ortografia}}
L''''Empèri Sassanida''' (en [[persan]]: '''ساسانیان''') es lo periòde de govèrn del segond [[Empèri Pèrsa]] ([[226]]-[[651]]) de la part de la dinastia sassanida (quatrena dinastia iraniana). La dinastia foguèt fondada per [[Ardashir E]] après traire del tròn al darrièr rei [[arsàcida]], [[Artaban V de Pàrtia]], e s'acabèt quand lo darrièr Rei dels reis ([[Shahanshah]]) sassanida [[Yazdgard III]] ([[632]]-[[651]]) perdèt una longa guèrra de 14 ans contra lo primièr dels califats islamics (lo califat [[Omeia]]). Lo territòri de l'[[Empèri Pèrsa]] sassanida compreniá dins los actuals estats d'[[Iran]], [[Iraq]], [[Armenia]], [[Afganistan]], de parts de l'èst de [[Turquia]] e [[Siria]], de [[Paquistan]], [[Caucàs]], [[Asia Centrala]] e [[Arabia]]. Pendent lo govèrn de [[Cosroes II]] ([[590]]-[[628]]), s'annexèron a l'Empèri los territòris que revendrián als actuales [[Egipte]], [[Jordania]], [[
Lo periòde sassanida (que compren tot lo periòde final de l'[[Antiquitat classica]]) se considèra un dels periòdes istorics pus importants e influents de l'istòria d'[[Iran]]. En fòrça aspèctes, arribèt dins los succèsses mai importants de la cultura pèrsa, e foguèt lo darrièr grand empèri iranian abans la conquista musulmana de Pèrsia e la conversion consecutiva a l'[[Islam]] coma religion de tot lo territòri. L'Empèri Sassanida aguèt una influéncia importanta sus la [[anciana Roma]]<ref>''J. B. Bury, P. 109.''</ref> Aquela influéncia culturala s'estendèt mai enlà dels territòris termierèrs d'ambedós empèris, en arribant fins en [[Euròpa Occidentala]]<ref>''Durant.''</ref>, [[Africa]]<ref>[http://www.transoxiana.com.ar/0104/sasanians.html Transoxiana 04: Los sassanidas en Africa]</ref>, [[China]] e
== Istòria ==
Linha 10 :
La dinastia sassanida s'originèt a la [[Perside]] ([[Fars]]), ont governava alavetz una dinastia teocratica vassalla de las parts, amb capitala a [[Ishtaqr]] (l'anciana [[Persepolis]]). Dels sobeirans d'aquela dinastia rèstan de monedas en las qu'apareisson qualques Ardakhshahr (Artaxerxes), Daryev (Darios), Manushihr e Peroz (Firuz). Èran de prèires de la deessa [[Anahita]]. Entre [[205]] e [[212]], segon las fonts, lo nòble Pabag (Papak o Pahhagh), filh de Sassan, governador d'un vilatjòt nomenat [[Kheir]], fondèt una nòva dinastia depausant al darrièr rei dels [[Bazrangi]], [[Gocihr]] (un governador local qu'agissiá coma vassal dels [[arsàcides]]). La femna de Pabag se sonava [[Rodhagh]] e èra la filha del governador provincial de [[Persis]]. Lo fondator [[eponim]] de la dinastia foguèt lo paire de Pabag, nomenat [[Sassan]]<ref>D'aicí lo nom de la dinastia</ref>, grand prèire del temple d'Anahita.
Los esfòrces de Pabag per aténher lo poder de la província s'escapèron de l'atencion de l'emperaire arsacida [[Artaban V de Pàrtia]], qu'en aqueles jorns èra afrontat amb lo sieu fraire [[Vologès VI de Pàrtia]] per una question dinastica en [[
[[Imatge:Coin01.jpg|200px|thumb|right|Moneda d'argent d'[[Ardashir E]] amb un autar de fuòc al revèrs.]]
|