Primates : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Vivarés (discussion | contribucions)
m annèxe (CLO)
Vivarés (discussion | contribucions)
m correccions divèrsas
Linha 29 :
{{Taxobox fin}}
 
D'un biais simplista, lo tèrme de '''primat''' designa los [[Homo sapiens|òmes]], los [[monard]]s e los [[lemurian]]s.
 
Los primats forman un [[taxon]] (un {{b òrdre}}) dels [[mamifèr]]s [[placentari]]s, caracterizats per una vida en general arboricòla, d'onglas als dets e artelhs, la [[prension]] per oposicion del poce, una predominància de la [[vision]] sus l'[[olfaccion]]. Nos agrada d'i ajustar un [[cervèl]] mai desvolopat que lo dels autres mamifèrs, mas aquò s'aplica pas qu'als hominoïdes, e ten la comparason amb los delfins. A aquestas evolucions s'ajusta en l'[[òme]] lo passatge de la marcha [[qüadrupèda]] a la [[bipèda|bipedia]].
Linha 35 :
Lor talha varia entre {{unitat|13|cm}} (Chirogale polidet, '' Microcebus murinus'') e {{unitat|175|cm}}, per un pes anant d'una centena de gramas fins a {{unitat|275|kg}} (Gorilla, ''Gorilla gorilla'').
 
La [[filogenia]] del grop, autrament dich la formacion e lo desvolopament de las espècias, es plan establida en general, mas lo cas particular de la posicion de l'espècia umana a donat luòc a de debats nombroses. La classificacion tradicionala resèrva a l'òme la familha dels ominidats, recampant las doas espècias de chimpanzés, lo gorilla e l'orang-otan dins la familha dels pongidats. Aqueste apròchi es pas maipus retengut, los pongidats n'essent pas alara [[monofiletic]]s, perque sembla plan establit que los òmes partejan amb los chimpanzés e lo gorilla un antecessor distint de los de l'orang-otan. Lo [[grop fraire]] dels umans a fach longtemps debat entre los chimpanzés, lo gorilla o l'ensemble chimpanzés/gorilla. Aqueste debat sembla de convergir vèrs la primièra ipotèsi. Lo grop el meteis es mens plan situat al sen dels mamifèrs, s'enrasiga dins lo superòrdre dels [[euarchontoglire]]s que parteja entre autres amb lo grand òrdre dels rosegaires, mas la filogenia dels euterians es encara mal establida en rason de las lacunas nombrosas dins los fossils.
 
== Classificacion ==
Linha 41 :
En [[1758]], [[Carl von Linné]] creava un grop comprenent l'òme, los simians, los prosimians, los dermoptèrs e los quiroptèrs. Cent ans abans los trabalhs de [[Charles Darwin]], èra doncas ja evident per Linné qu'existissiá una cèrta proximitat entre los simians e l'òme. Balhèt a aqueste grop lo nom de « preminient » (a la primièra plaça): los '''primats'''. Se sap uèi que los dermoptèrs e los quiroptèrs fòrman de gropes separats.
 
La classificacion dels primats es pas aisida e es sovent estada remesa en question, siá per la descobèrta d'espècias novèlas, siá pels trabalhs recents sus los [[cromosòma]]s, e doncas sus l'[[Acid desoxiribo-nucleic|ADN]] e los [[gèn]]s. Sembla çaquelà que la distincion anciana entre dos jos-òrdres, lo dels ''Prosimians'' (o primats inferiors) e lo dels ''Simians'' (o ''Antropoïdes'', o encara primats superiors) siá totjorn d'actualitat, quitament se cèrts preferisson de los apelar ''[[Strepsirinian]]s'' e ''[[Aplorinian]]s''. Las diferéncias entre los dos jos-òrdressosòrdres son nombrosas, mas ne retendrem sustot una : endins los primièrs, la fàcia es alongada en morre, amb formacion d'un rhinarium, zòna cutanèa sens pels enrodant las narinas, amb abséncia de soudadura del pòt superior ; pels segonds la fàcia es pas alongada en morre, lo rhinarium a desaparegut e lo pòt superior es soudat. Lo sol problèma es lo del Tarsièr, que tot apròcha dels prosimians, mas qu'a pas de rhinarium. Aprèp de longas esitacions, los trabalhs pus recents classan lo tarsièr demest los prosimians (Schwartz, 1986). Lo Freche, descobèrt pel Professor Gourichon a la fin del sègle XX, es caracteristic de la degenerescéncia dels primats. Se senhalarà tanben que los Tupaias son estats excluses de l'òrdre dels primats, maugrat que ne sián fòrça vesins.
{| cellspacing="0" cellpadding="5" style="float: right; border: 1px solid #aaaaaa;"
|+ Escala dels peses dels primats