Jacme Ièr d'Aragon : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Vivarés (discussion | contribucions)
Vivarés (discussion | contribucions)
m tipografia
Linha 46 :
== Tractat de Corbeil ==
[[imatge:Castillo monzon.jpg|thumb|250px|right|Vista del [[castèl]] de [[Montson]], ont foguèt educat Jacme Ièr pendent son enfança.]]
Signèt amb [[Loís IX de França|Loís IX]], [[rei]] de [[França]], lo [[tractatTractat de Corbeil]] ([[1258]]), que li cedissiá totes los domenis qu'aviá en [[Occitània]] (franc de la senhoriá de [[Montpelhièr]], lo vescomtat de [[Carladés]] e la baroniá d’[[Aumelàs]]); pasmens obtenguèt que los [[rei]]s de [[França]] renoncièsson explicitament a tota pretension avenidoira sus [[Catalonha]] que poirián allegar coma descendents dels conquistaires de la [[Marca Ispanica]].
 
== Règne ==
 
Durant los quinze primièrs ans de son règne, mantenguèt divèrsas luchas contra la noblesa aragonesa que pasmens capitèt de lo far presonièr en [[1224]]. En [[1227]] afrontèt tornarmai la noblesa aragonesa, dirigida per Fernando, oncle del rei, conflicte que s'acabèt, mercé a l'intervencion papala a travèrs de l'arquevesque de [[Tortosa]], amb la signatura de la concòrdiaConcòrdia d'Alcalá (març de [[1227]]). Aquel tractatTractat marquèt lo trionf de la monarquia sobre los nobles, li donant l'estabilitat necessària per començar las campanhas contra los musulmans. Aquesta estabilitat provoquèt l'amaisament de las reclamacions de la noblesa.
 
==== Conquista de [[Malhòrca]] ====
Linha 58 :
==== Conquista de [[Menòrca]] ====
 
Pel [[tractatTractat del cap de Pera]] ([[1231]]), lo governador de Menòrca, [[Abû Muhammad ‘Abd al-Wahid]], venguèt [[vassal]] del [[rei]] catalanoaragonés Jacme Ièr. [[Anfós II]] lo Franc conquistèt efectivament aquesta [[illa]], aprèp la capitulacion de [[Abû’Umar]] ([[1287]]). D'acòrd amb lo [[tractatTractat d'Anagni]] ([[1295]]) la cediguèt a [[Jacme II de Malhòrca]], que el l'incorporèt a la [[reialme de Malhòrca|corona malhorquina]]. Foguèt repoblada plos catalans, mas tanben i demorèron fòrça sarrasins. La conquista es celebrada annalament lo jorn de Sant Antòni.
 
==== Conquista de las [[Pitiusas]] ====
Linha 67 :
 
Comencèt en [[1232]]. En [[1238]], las tropas catalanas e aragoneses dintrèron dins la [[ciutat]] de [[Valéncia]], que dependiá del [[califa]] de [[Bagdad]] al-Mustansir Billah.
La conquista de las darrièras plaças aguèt per origina un tust amb [[Anfós X de Castelha]], que preaviá conquerir [[Xàtiva]]. Mas i renoncièt quand aguèt signat lo [[tractatTractat d'Almizra]] ([[1244]]), segon lo qual Jacme Ièr cedissiá a [[Castelha]] la conquista de [[Múrcia]]. Lo Reialme de Valéncia foguèt repoblat per de catalans e d'aragoneses: los primièrs ocupèron mai que mai las comarcas del litoral, que ara son de [[catalan|lenga catalana]], e los segonds ocupèron las comarcas interioras, inicialament de [[aragonés|lenga aragonesa]] e uèi de [[castelhan|lenga castelhana]]. La conquista es celebrada a Valéncia dempuèi lo temps de [[Ramon Muntaner]] fins a uèi lo jorn, per imitacion de la [[Fèsta de l'Estendard]] malhorquina.
 
Durant la conquista del Reialme de Valéncia, cal mencionar las diferentas revòltas del cap musulman [[Al-Azraq]].