Lombardia : Diferéncia entre lei versions
Contengut suprimit Contengut apondut
m tipografia |
m correccions divèrsas |
||
Linha 61 :
Las pestiléncias (coma aquela de 1648, descricha per [[Alessandro Manzoni]] dins son roman ''Los Esposes promeses'') e las condicions economicas qu'en general se degradavan dins l'Itàlia dels sègles XVII e XVIII, entravèron lo desvolopament de Lombardia. En 1706, l'empèri Austriac tornèt prene lo poder e metèt en plaça qualques mesuras economicas e socialas qu'aguèron per efièch un cèrt mièlhs. Mas son règne s'acabèt a la fin del sègle XVIII quand las armadas francesas de [[Napoleon]] envasiguèron Lombardia e ne faguèron una província mièja independenta de l'Empèri de França.
La restauracion de la dominacion austriaca en 1815, jos la forma d'un estat mariòta apelat reialme de Lombardia-Venèt, aguèt ça que la de rasons amb los nòus ideals socials portats per l'èra napoleonenca. Lombardia venguèt un dels centres intellectuals que menèron a l'unificacion italiana. La Republica Populara de 1848 durèt pas, e Lombardia foguèt annexada al reialme d'Itàlia en 1859 aprèp la
Amb l'annexion al reialme d'Itàlia en 1859, Lombardia prenguèt la sia forma territoriala actuala en ajustar l'Otrapò pavés (qu'èra la part sud de la província de Novara) a la província de Pavia. Lo 1èr de genièr de 1927, darrièr una restructuracion generala comandada pel govèrn de [[Mussolini]], [[Varés]] venguèt independent en levant a Còme
== Demografia ==
|