Gaston III de Fois-Bearn : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Alexbot (discussion | contribucions)
Vivarés (discussion | contribucions)
m tipografia
Linha 5 :
[[Imatge:CastethMoncada.jpg|thumb|200px|left|[[Castèth de Montcada]] a [[Ortès]], sede de la cort de Gaston Febus]]
== Vita ==
Que vadó comte de Fois e vescomte de Bearn en [[1343]] a l'escadença de la mort deu son pair en crotzada a [[Sevilha]]. N'avèva pas sonque 12 ans e la soa mair qu'assegurè la regença en lo bèth presentar dens las vilas de Bearn entà i arrecéber l'aumenatge deus sons subjèctes. Qu'eretava alavetz d'un territòri hèit de tròç de possessions esbarriscladas e, en mei d'aquò, divididas enter ua vassalitat virada sia de cap au rei de França (çò qui èra lo cas de Fois) sia de cap au rei d'Anglatèrra (aquò qu'èra lo cas de las soas tèrras gascoas) ; tot aquò au medish moment qui començava la [[Guèrra de centsCent ansAns]] (en [[1347]]).
 
Que sabó profieitar d'aquesta posicion en bèth desplegar talents diplomatics deus géncers ; en purmèras, quan lo rei de França e'u demandè lo son aumenatge, shens díser que non, qu'arresponó que Bearn n'èra pas devath la soa vassalitat, mes que'u s'ac calèva tornar presentar aquera demanda en e peu son país de Fois. Atau, en tot impausar la soa condicion, que deishava quauquarren a ganhar au rei de França (un miei aumenatge) e quauquarren a pèrder (aqueth miei aumenatge e lo risc de véder lo vescomte a passar deu costat anglés).
Linha 15 :
Maridat dab [[Anhès de Navarra]] lo [[3 d'agost]] de [[1349]], que l'acacè de la soa cort l'endedia de la neishença deu lor hilh shens la deishar emportar arren en pretextant que n'avossen pas pagat la dòt. Que's cred qu'aquò ho a l'origina deu drama d'Ortès on Gaston Febus b'aucidè lo son hilh qui avèva ensajat de l'emposoar.
 
Lo son regnat que ho entà Bearn un temps de patz (a l'empara de la [[guèrraGuèrra de centCent ansAns]]) e de grana pression fiscau (l'istorian [[Pèir Tucoo-Chala]] que soslinha que Gaston Fèbus non s'estimava pas la pena capitau per'mor los morts non pagan pas cap impòsts) qui permetó la construccion d'ua cadena de castèths e de hortalessas (mantun que pòrta enqüèra la mencion "Febus me fe" talhada en las loas pèiras); enter los castèths febusians que podem mentàver: [[Castèth de Pau|Pau]], [[Ortès]] (ne demora sonque la [[tor Montcada]]), [[Castèth de Bètlòc|Bètlòc]], [[Castèth de Morlana|Morlana]], [[Castèth de Montanèr|Montanèr]] e, en dehòra de Bearn, [[Castèth de Lorda|Lorda]], [[Castèth de Mauvesin|Mauvesin]], l'ancian Castèth de [[Masèra]] e lo [[castèth de Fois]].
 
Que's morí d'un còp de sang arron ua caça de l'ors a l'[[Espitau d'Orion]] (près de [[Sauvatèrra]]) lo [[1 d'agost]] de [[1391]].