Lombardia : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Vivarés (discussion | contribucions)
mCap resum de modificació
Vivarés (discussion | contribucions)
mCap resum de modificació
Linha 31 :
 
 
'''Lombardia''' ([[italian]]: ''Lombardia'', [[lombard occidental]]: ''Lumbardìa'', [[lombard oriental]]: ''Lombardia'') es una de las 20 [[region|regions]] italianas. La capitala n'es [[Milan]]. Lo seisen de la populacion italiana abita en Lombardia e quicòmaperaquí coma loun cinquen del PIB italian se fa dins aquesta region. Las lengas lai son l'italian, lo lombard occidental e l'oriental, emai qualques varietats d'[[emilian]] que se parlan per las províncias de [[Màntoa]], [[Pavia]] e [[Cremona]]. Lombardia es una destinacion toristica que compren los lacs de Garda, de [[lac de Còme|Còme]], d'Iseo e [[lac Major|Major]] emai la capitala e d'autras vilas istoricas talas coma Màntoa, Pavia, Cremona e [[Bergam]]. La religion principala n'es lo [[catolicisme]].
 
== Geografia ==
Linha 43 :
Lo clima d'aquesta region es continental, maldespièch de variacions que dependon de l'altitud o de la preséncia d'aigas pel rèirepaís. La natura continentala del clima es mai marcada per las planas ont los cambiaments de temperatura annadièra son bèls (a Milan, la temperatura mejana en genièr es de 1,5 °C e de 24 °C al mes de julh) e las brumas espessas entre octobre e febrièr. Las ancolas rocassosas dels Alps an una influéncia mitigada que permet la cultivada de produches tipicament mediterranèus coma las olivas e los agrums. Dins la zòna alpenca, lo sòl de las vals doceja relativament al contrari dels airals mai nauts qu'atanplan son mai freges (Bormio, 1225 m: -1,4 °C en genièr, 17,3 °C en julh). Las plujadas son mai frequentas per la zòna prealpenca (fins a 1500/2000 mm a l'an) que per las planas e zònas alpencas (de 600 a 800 mm per an).
 
Dins las planas, que son estadas fòrça cultivadas per sègles, i rèsta pas qu'un pauc de l'environament original. Las olmedas, vernhedas, platanedas, piboledas, sausedas, calpredas e landas lai son raras emai ara se concentran dins mantuna zòna protegida. Per l'airal dels grands lacs dels contrafòrts alpencs, i brotan olius, cipressièrs, mèlzes aital coma de varietats de flòra subtropicala coma manhòlias, azalèas, cacièrs eca. La zòna montanhosa se caracteriza per una vegetacion tipica a la part italiana dels Alps. Pus bas en altitud (fins aperaquí 1100 m), i creisson garrics emai d'arbres amb fuèlhas largas; per las pendas de la montanha (fins a 2000/-2200 m) s'encontran faus als limits inferiors e conifèrs de per ensús. D'arbustes coma lo rododendron, lo pin nan e lo genibrièr se tròban sonque cap a las cimas (mai de 2200 m).
 
Las fòrça espècias de flòra endemica (es a dire las espècias naturalas lombardas), que son tipicas de l'airal del lac de Còme los tres quarts del temps, comprenon qualques sòrtas de traucapèiras, l'alh lombard, saniçons e campanetas cotonosas. Lombardia compta tot plen de zònas protegidas: las pus importantas son lo pargue nacional de l'Stelvio (la resèrva naturala mai granda d'Itàlia) e sa fauna alpenca tipica: cèrvis elafs, cabiròls, cabras salvatjas, camoses, rainals, erminas e tanben aglas reialas; e la resèrva naturala de la val de Ticin, creada en 1974 sus la riba lombarda de Ticin per aparar e servar un dels darrièrs exemples majors de forèst pluviala en Itàlia del nòrd.
Linha 55 :
Aprèp los conflictes inicials, la convivéncia del pòble lombard e dels parlalatins melhorèt. A la fin, la cultura e la lenga lombarda se mesclèron amb la cultura latina, ne daissant pròvas en la toponomia, lo còdi legal e las leis entre autras causas. Lo tèrme del règne lombard se passèt en 774, quand lo rei franc, a saber [[Carlesmanhe]], conquistèt Pavia e annexèt lo reialme d'Itàlia (que cobrissiá lo centre e lo nòrd d'Itàlia) a la sia corona. Los ancians ducs e nòbles lombards foguèron remplaçats per d'autres vassals germans, prince-avesques o marqueses.
 
Lo sègle onze senhalèt un creis significatiu dins l'economia de la region, gràcias a d'escambis comercials plan rodats e mai que tot, a las condicions agruculturalas. D'un biais parièr a d'autras parts d'Itàlia, aquò menèt a una melhor reconeissença pròpria de las ciutats, que la riquesa sempre mai granda las fasiá capablas de desfisar lo poder feudal suprèm tradicional, que lo representavan los emperaires germanics e sos legats locals. Aquela evolucion coneguèt son apogèa als sègles XII e XIII, del temps que diferentas ligasLigas lombardas compausadas de vilas lombardas aliadas, menadas en general per Milan, capitèron de desfar l'emperaire d'Hohenstaufen, Frederic Ièr dich Barbarossa, a Lenhan, emai son rèirefilh Frederic II a Parma. Aquò empachèt pas ça que la d'autres centres lombards d'importància, coma Cremona (qu'alara rivalizava amb Milan per la talha e l'opuléncia) per exemple, de sosténer lo poder imperial s'aquò li podiá balhar un avantatge immediat. Profechant l'agricultura creissenta, la zòna a l'entorn de Pò, amassa amb Venècia e Toscana, contunhèron d'espandir son industria e son comèrci fins a venir lo palmon economic d'Euròpa tota. La classa patronala de las comunas estendiguèt sos escambis e sas activitats bancàrias fins al pus nòrd del continent: "lombard" designava tot mercand o banquièr del nòrd d'Itàlia (veire per exemple la Lombard Street de Londres). Lo motnom "de ''Lombardia"'' meteis acabèt per englobar tot lo nòrd d'Itàlia fins al sègle XV e mai pus tard dins cèrtes cases.
 
A partir del sègle XIV, l'inestabilitat causada per de conflictes intèrnes emai extèrnes de contunha, se terminèt per la creacion de senhoriás nòblas, que las pus consequentas èran l'Ostal dels Viscontis (que s'anava far lo dels Sforzas) a Milan e lo dels Gonzagas a Màntoa. Al quinzen sègle, lo ducat de Milan èra una fòrça màger en matèria politica, economica e militara sus la scèna europèaa. Milan e Màntoa venguèron dos centres de la Renaissença que sa cultura, amb d'òmes coma [[Leonardo da Vinci]] e [[Andrea Mantegna]] e d'òbras d'art coma per exemple ''La Darrièra cèna'' del da Vinci, n'èra plan considerada. Aquela riquesa pr'aquò atraguèt las armadas de poténcias nacionalas coma França emai Àustria que d'aquel temps èran mai organizadas, e que batalhèron un brave pauc de còps per Lombardia de la fin del sègle XV a l'intrar del XVIn. Aprèp la batalha decisiva de Pavia, lo ducat de Milan se faguèt lo ben d'Àustria, qu'a son torn lo donèt als Habsborgs austriacs d'Espanha: los mèstres novèls faguèron pas grand causa per melhorar l'economia lombarda emai al contrari impausèron una seguida creissenta de taussas que n'avián plan de besonh per finançar las guèrras europèas sempiternalas. La part orientala de la Lombardia modèrna, amb vilas coma Bergam e [[Breissa]], pertanhiá a la republica de Venècia, qu'avá començat d'estendre son influéncia de per la zòna a partir del sègle XIV.