Tahiti : Diferéncia entre lei versions
Contengut suprimit Contengut apondut
m robot Ajoute: cy:Tahiti |
mCap resum de modificació |
||
Linha 1 :
<!--Article redigit en lengadocian-->
[[Image:Mapa de Tahiti.svg|thumb|right|300px|Mapa de Tahiti e Mo’orea]]
'''Tahiti''' es l'[[illa]] mai granda de [[Polinesia
Es l'illa pus poblada de la Polinesia
== Geografia ==
[[Image:Plage.sable.noir.Tahiti.JPG|thumb|Plaja de sorra negra a Tahiti]]
Tahiti a una largor maximala de 45 km, amb 132 km de còsta e una [[aira|superfícia]] de 1043 km<sup>2</sup>. Lo punt culminant de l'illa es lo [[mont Orohena]] amb 2241 m.
L'illa es formada de doas partidas centradas sus de [[volcan]]s espandits e units per l'[[istme de Taravao]]. La part nòrd-occidentala se nomena ''Tahiti Nui'', o ''granda Tahiti'', e la sud-orientala es ''Tahiti Iti'', o ''petita Tahiti''. Sonque la franja costièra es abitada amb una penetracion maximala que passa pas los dos quilomètres. Mentre que ''Tahiti Nui'' es densament poblada, subretot a l'entorn de Papeete, e dispausa de bonas infrastructuras e d'una forta influéncia de la metropòli francesa, ''Tahiti Iti'' es demorada pus isolada en mantenir la cultura tradicionala polinesiana.
Lo [[clima]] es tropical, caud e umid tot l'an. Sonque i a doas sasons: la seca e l'umida, dita tanben sason de las pluèjas, de novembre a abril. La durada dels jorns e de las nuèits se manten sensiblament constanta tot l'an, independentament de las sasons.
== Istòria ==
[[Image:Urville-Tahiti-houses.jpg|thumb|Ostals de natius]]
La populacion nativa es polinesiana, e se pensa que s'es establida dins l'illa vers
Lo sòl fertil e la pesca abondanta an provesit aisidament de noiridura als abitants. La percepcion del caractèr tranquil e alegre dels natius e la caracterizacion de l'illa coma un paradís an impressionat los primièrs explorators europèus, establissent un mite romantic e utopic en Occident que dura encara fins a uèi.
L'anglés [[Samuel Wallis]] descobriguèt l'illa, en [[1767]], la nomenant illa del Rei Jòrdi (''King George III Island'').
[[Louis Antoine de Bougainville]] faguèt Tahiti famosa en [[Euròpa]] amb la publicacion del raconte del seu viatge. La nomenant ''Nova Citera'', en referéncia a l'illa grèga de [[Citera]] ont nasquèt [[Vènus]], descriguèt l'illa coma un paradís sus tèrra amb un pòble que viu aürós e dins l'innocéncia, luenh de la corrupcion de la
Lo capitani [[James Cook]] visitèt Tahiti mantun
En [[1842]] lo reialme de Tahiti foguèt declarat protectorat francés. En [[1880]] lo rei [[Pōmare V]] ([[1842]] – [[1891]]) abandonèt la sobeiranetat a [[França]].
Lo pintor francés [[Paul Gauguin]] visquèt a Tahiti entre [[1891]] e [[1901]] s'inspirant dels païsatges e dels modèls polinesians
==Ligams extèrnes==
|