Espècia (biologia) : Diferéncia entre lei versions
Contengut suprimit Contengut apondut
m robot Ajoute: war:Espesye |
mCap resum de modificació |
||
Linha 17 :
Una autra definicion repausa sus la nocion de semblança (o al contrari de gra de diferéncia), concèpte encara fòrça utilizat en [[paleontologia]], quand i a pas d’alternativa. Certans autors utilizan quitament aquestes dos principis per definir las espècias.
L’estudi de l’ADN permet al temps que sèm de recercar de semblanças non visiblas dirèctament sul plan fisic ([[fenotipe]]). Mas lo critèri quantitatiu (nombre de gèns identics) tapa lo critèri qualitatiu, per definicion non mesurable. Atal, la classificacion de las Orquidacèas de tipe Ofris fa ressortir un grand nombre d’espècias, visiblament diferentas (doncas del punt de vista [[fenotipe]]) mentre que lors [[genotipe]]s se son revelats fòrça
L’espècia biologica es uèi lo mai sovent definida coma una [[comunautat reproductiva]] (interfeconditat) de populacions. S'aquesta definicion se prèsta pro plan al [[rènhe animal]], es mens evidenta dins lo [[rènhe vegetal]], ont se produson frequentament d’ [[ibridacion]]s. S’associa sovent lo doble critèri de reünion per [[interfeconditat]] e separacion per non-interfeconditat, per assegurar la perpetuacion de l’espècia.
Linha 37 :
* Aquesta concepcion a evoluit cap a una espècia « taxinomic » per laquala l’analisi matematica d’un grand nombre de critèris sufiriá a establir un lindal a partir del qual se poiriá dire que dos individús apartenon a d’espècias diferentas. L’espècia seriá alara mai un concèpte comòde qu’una entitat biologica reala.
* Las insufiséncias d’aqueste metòde an conduch a un autre apròchi qu’es la nocion d’espècia biologica fondada essencialament suls critèris d’interfeconditat e d’isolament ([[Ernst Mair]], 1942), amb alà encara qualques dificultats per diferenciar per exemple d’espècias que son naturalament pas en contacte etc.
* Aquò a menat a amendar aquesta definicion de l’espècia en i inclusent una compausanta ecologica. A partir de 1963, [[Ernst Mair]] definís atal l’espècia coma una ''comunautat reproductiva de [[populacion]]s, reproductivament isolada d’autras comunautats e qu’ocupa
* Una granda partida d’aquestes problèmas pòt èstre evitada se se considèra l’istòria dels èssers vivents. L’evolucion es un processús istòric e las espècias son lo resultat de l’esclatament d’espècias que las an precedidas ([[especiacion]]). Totes los critèris precedents se devon d’èstre correlats amb las relacions genealogicas.
:: ''Una espècia es doncas un linhatge simple qu’a sas pròprias tendéncias evolutivas e son pròpri destin istoric.'' (d’aprèp Delforge P ''Guida de las Orquidacèas d’Euròpa...'' Delachaux e Niestle 1994. La nocion de « [[destin]] » a pas cap de fondament scientific : “son istoric pròpri” non solament convendriá plan melhor mas de mai, es çò que cèrcan de descobrir fòrça scientifics ! La nocion de “linhatge simple” deu tanben èstre nuançada car, coma o avèm vist, una certana interfeconditat demòra possibla entre certanas espècias pròchas : ne pòt resultar de descendents feconds de las caracteristicas
== Sosespècia ==
| |||