Classificacion scientifica : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
TXiKiBoT (discussion | contribucions)
Vivarés (discussion | contribucions)
mCap resum de modificació
Linha 33 :
Destria tanben, per exemple los chòts de las nuchòlas, los grapauds de las granhòtas, los rats de las mirgas ... Las espècias aparentadas son dins l'esperit d'un cèrt nombre, censadas èstre ''marits e femnas''. Atal, lo chòt seriá lo mascle de la nuchòla, lo grapaud lo de la granhòta, lo còrb lo de la gralha, etc. Plan segur aquò varia segon las lengas e a pas, plan segur, cap de sentit en anglés (dins [[Tom e Jerry]], quitament se s'agís d'''una'' mirga, Jerry es un ''mascle'', coma o confirma mai d'un episòdi).
 
Solide, ''lo costat ninòi e espontanèu d'aquestas cresenças pòt far sorire'' ([[Lorentz]]) o quitament agaçar mas seriá inutil, e quitament nosible, de ne rire, sustot al nom de la SciéncaSciéncia (la coneissença). Perque dins l'imaginari popular aquestas apelacions an una fòrta significacion. E coma a tant plan sabut o dire [[Alexander Fleming]] : ''Per que lo mai grand nombre s'interèsse a la sciéncia, la sciéncia deu d'en primièr s'interessar al mai grand nombre.''
 
== La classificacion scientifica tradicionala ==
Linha 50 :
Pasmens, parallèlament a aqueste sistèma de classificacion basat sus de caractèrs morfologics observables ([[fenotipe]]) se desvolopa uèi una [[classificacion filogenetica]] basada suls caractèrs genetics ([[genotipe]]). Aquesta darrièra es mai dificila d'establir, perque de comparasons de [[còdi genetic]] se fasent exponencialament carestiosas amb lo nombre d'espècias consideradas son necessàrias. En revenge, aquesta classificacion novèla permet de visualizar melhor los embrancaments del vivent tals coma constituits per diferenciacions progressivas al cors del [[temps]].
 
L'una e l'autra de las classificacions an lors limits, e lor usatge ''conjunt'' es doncas pas absurd dins la mesura de lor complementaritat. Per exemple se pòt pas far de classificacion filogenetica sens aver d'en primièr restacat morfologicament un organisme a un grop (taxon) de referéncia. Se sap d'autra part que d'« espècias » pòdon ''a priori'' èsser perfièchament identicas morfologicament e s'averarse mostrar incapablas de se reproduire entre elas, aquestas diferéncias son sovent reveladas per la genetica. AlFin cap del comptefinala, òm a doncas dos « arbres » filetics que cal comparar per èsser (en partida) segur de la classificacion.
 
L'unitat de basa de la '''classificacion scientifica''' dels [[èsser vivent|èssers vivents]] o [[taxinomia]] es l'[[espècia]], [[taxon]] mens subjècte a discussion, los autres noses de la classificacion, familha, classa, embrancament, etc., podent variar en foncion dels progrèsses de las coneissenças [[filogenetica]]s.