Björn Borg : Diferéncia entre lei versions
Contengut suprimit Contengut apondut
mCap resum de modificació |
mCap resum de modificació |
||
Linha 51 :
===Los adversaris===
Sos adversaris mai famoses e pinhastres, remirables sovent, mas pr'aquò pas totjorn fairplays (e d'unes que i aguèt lo se chafrèron ''Ice-borg'', d'unes autres ''Ice Man'', o l' ''Extraterrèstre'' (sic lo grand jogaire romanés tan talentuós coma coquin e badinaire [[Ilie Nastase]]) , amb un fum de mesprètz dins lo ton, en bocas, per molts, e los ''" jornalistas "'' beles primièrs (mas susquetot amb fòrça despièch, que los mediòcres, li n'agrada pas cap lo pur gèni...), foguèron los nòrd-americans [[Jimmy Connors]] e [[John McEnroe]], lo chèc [[Ivan Lendl]], l'argentin [[Guillermo Vilas]] e l'italian [[Adriano Panatta]] (lo sol que ganhèt contra el a París, dos còps, en 1973 e 1976, dins los torns
===Un desplaser màger===
Poguèt pas jamai ganhar l'
===La retirada===
Se retirèt '''''sobte''''' en 1983, sens aclarar cap las rasons d'aicesta decision, d'un biais estonant e susprenent assatz, quand èra encara lo numèro 2 del ranking de l' ATP. Aviá sonque 27 ans.Una certa lassièra tanplan o pòt explicar. D'efièch, aviá començat la siá carrièra subre d'ora, a l'edat de 15 ans, en Copa Davis.<br/>
De qu'unas annadas puèi, temptèt un retorn timidòt a la competicion pr'aquò, mas aprèp una partida "tèst" perduda contra lo catalan Jordi Arrese, en 1991, a l'[[Open de Montcarles]]
==Lo bilanç==
Linha 67 :
S'èra agut ganhats en total '''64''' torneges (oficials ATP, 100 amb las exibicions, çò es 36 de mai en torneges de participacion limitada o d'invitacion...) en simple (que demest eles 11 de Grand Slam e 5 finalas perdudas) mai 4 en dobles sul circuit mondial.<br/>La siá primièra victòria s'escasèt a l'Open de Nòva Zelanda, a Auckland, en genièr de 1974, e la darrièra a Genèva, en Soïssa, dins lo Martini Open, en setembre de 1981.<br/>Es tanben una de las caracteristicas de la siá carrièra que, fin finala, ne foguèt pro corta, sonque 8 annadas de vertadièra activitat al cim del tennis mondial, quand d'unes autres que i a, li ne cal 12 o 15 ans o mai, per se fargar un palmarès, una carrièra, una fama, una plaça al solelh mondial.<br/>
Un espet dels màgers foguèt la siá victòria al Roland-Garros de 1980, sens perdre un sol set.
Se capitèt pas jamai de véncer a Nòva York, las siás ajustas esportivas amb Jimmy Connors e John McEnroe demòran çaquelà demest las pus acarnassidas e remirablas de l'istòria del tennis mondial. Tanben ne son de destriar ambedoas las siás finalas de Wimbledon contra John McEnroe, la primièra ganhada, en 1980, e la segonda, perduda (aprèp 41 victòrias adereng, recòrd del torneg) en 1981.
==Los '''recòrds'''==
|