Trinitat e Tobago : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Vivarés (discussion | contribucions)
mCap resum de modificació
Vivarés (discussion | contribucions)
Linha 50 :
 
=== Istòria ===
Abans l'arribada dels europèus al [[sègle XV]] l'illa uèi cridada Trinitat èra poblada per d'indigènas [[caribas (poble)|caribas]] del temps que Tobago èra poblada pels kalugo. Lo nom indigèna de Trinitat èra ''Kairi'' o ''Leré'', amb lo significatsens possiblement de "Tèrra de colibrís" o simplament "L'illa". [[Cristòl Colomb]] descobriguèt lal'illa principala de las illas lo [[31 de julhet]] de [[1498]] e la cridèt "Tèrra de la Santa Trinitat" del temps qu'apelèt "Bèla Forma" dins l'illa a l'ora d'ara nomenada ''Tobago''. Aquestas illas foguèron a comptar d'alavetz disputadas per [[Espanha|espanhòlesespanhòls]], [[Anglatèrra|angleses]], [[Païses Basses|neerlandeses]] e [[França|franceses]],; i aguèt quitament una colònia de [[Letònia|letons]] procedentasprocedents de [[Curlàndia]]. La Província de Trinitat foguèt creada al sègle XVI pels espanhòls, en essent la siá capitala San José de Oruña, l'actuala Saint Joseph, al centre de l'illa. A la fin del [[sègle XVIII]] lo contraròtle èra espanhòl coma part de la [[Capitania Generala de Veneçuèla]] mas en lo transcors de las [[Guèrras napoleonencas]], en febrièr de [[1797]], una fòrça britanica comencèt d'ocupar lo territòri. En [[1802]] per la [[patz d'Amians]] las illas de Trinitat e Tobago passèron al [[Reialme Unit]]; per la siá part [[França]], qu'aviá tanben de pretensions sobratz lo territòri faguèt cession formala al Reialme Unit en 1814.
 
La populacion indigèna despareguèt practicament en essent en granda mesura remplaçada per la populacion negra africana introdusida a la fòrça coma man d'òbra [[esclavisme|esclava]] per las plantacions de [[cana de sucre]] e [[tabac]]. Durant lo [[sègle XIX]] a mesura que resultava mens economic l'esclavisme pels europèus se fomentèt l'immigracion de "''coolies''" dempuèi [[Índia]] e [[China]], [[Liban]], [[Siria]] aital coma dempuèi unas autras Antilhas e Veneçuèla qui trabalhavan coma man d'òbra de bas pretz dins lo sector dels servicis, gaireben en la meteissa situacion se trobèt l'immigracion de [[Portugal|portugueses]], del temps que los franceses refugiats dempuèi [[Haití]] ja abans la patz d'Amians gaudiguèron de melhora situacion e mai se arribèron pas a l'estatut de la minoritat anglesa.