Grana Piramida de Giza : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Vivarés (discussion | contribucions)
mCap resum de modificació
Xqbot (discussion | contribucions)
m robot Ajoute: yo:Pírámídì Nínlá ti Gísà; changement de type cosmétique
Linha 1 :
[[ImageFichièr:PyramidDatePalms.jpg|left|thumb|200px|La Grana Piramida au sègle XIXau.]]
{{Coor up|lat=29.979036|lon=31.134017|type:landmark_region:FR}}
{{Piramida egipciana
| fòto = [[ImageFichièr:Pyramide Kheops.JPG|250px]]
| nom = Grana Piramida (var. Granda Piramida)
| comanditari = [[Khofo]] (Keòps) IVau dinastia egipciana
Linha 14 :
| coordenadas = {{coor dms|29|58|44|N|31|8|2|E|}}
}}
La '''Grana Piramida de Giza''' qu'ei un monument funerari de l'[[antiquitat egipciana]] vodat au [[faraon]] [[Khofo]] (conegut deu son nom ellenizat ''Keòps'', Χεοπς). La Grana Piramida de [[Giza]] qu'ei la sola de las [[Sèt Meravilhas deu Monde]] encara quilhada uei lo dia. Que ho bastida a l'entorn de -2560 e qu'ei la mei vielha deu complèxe funerari de [[Giza]] qui compta tanben, enter autas causas, las duas autas mendras e mei recentas piramidas de [[Khafra]] e [[Mikerinòs]], l'[[Gran Esfinx de Giza|esfinx]], las piramidòtas de las reinas, los [[mastaba|mastabas]]s deus nòbles e mantuns autes bastiments.
 
Las tecnicas de construccion de la piramida que son tostemps desconegudas de la sciéncia modèrna com tanben l'estatut precís deus obrèrs qui i tribalhèn. Que s'a parlat per annadas d'esclaus a maugrat qui, en Egipta, las creishudas de [[Nil]] que deishavan temporas qui lo pòble non podèva pas tribalhar ; de mei, que sembla que dens la religion d'aqueth pòble, la bastida de la piramida qu'èra un element de conservacion deu son rei qui devèva estar lo quite rei qu'avore dens l'aute monde. Ajudar a la bastir, qu'èra tribalhar per l'auta vita dens l'aute mòn.
Linha 88 :
[[uk:Піраміда Хеопса]]
[[vi:Kim tự tháp Kheops]]
[[yo:Pírámídì Nínlá ti Gísà]]