Calendièr julian : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Linha 119 :
Lo calendièr gregorian foguèt rapidament adoptat pels païses majoritàriament [[catolic]]s (Espanha, França, Polonha, Portugal, la màger part d'Itàlia, etc.) : en França, per exemple, [[Enric III de França|Enric III]] faguèt seguir lo dimenge 9 de decembre de 1582 pel diluns 20 de decembre de 1582. Los païses [[protestant]]s seguiguèron mai tard e los païses ortodòxes encara aprèp. Dins l'[[Empèri britanic]], lo 2 de setembre de 1752 foguèt seguit pel 14 de setembre de 1752. Entre 1700 e [[1712]], [[Suècia]] utilizèt un [[Calendièr suedés|calendièr julian modificat]], e adoptèt lo calendièr gregorian en [[1753]]. [[Russia]] utilizèt lo calendièr julian fins a 1918 (als tèrmes d’un decret del Conselh dels commissaris del pòble del 24 de genièr de 1918 e conformadament al qual un descalatge de 13 jorns sul calendièr tradicional, julian, èra decretat. Atal, lo 31 de genièr de 1918 foguèt seguit non pas pel 1èr mas pel 14 de febrièr), aprèp la [[revolucion bolchevica]] e [[Grècia]] fins a [[1923]]. Los dos calendièrs contunhèron a s'escartar pendent aquel periòde : en 1700, la diferéncia passèt a 11 jorns, a 12 en 1800, e 13 en 1900, valor que conservarà fins a 2100.
 
Se totes los païses ortodòxes (la màger part en Euròpa de l'Èst e del Sud-Èst) an adoptat lo calendièr gregorian abans 1927, es pas lo cas de lors Glèisas nacionalas. En mai de 1923, un sinòde a [[IstanbulIstambol]] prepausèt un [[calendièr julian revisat]], constituit d'una partida solara identica al calendièr gregorian (e qu'o demorarà fins a 2800) e d'una partida lunara calculant la data de Pascas per observacion astronomica a [[Jerusalèm]]. Totas las Glèisas ortodòxas refusèron la partida lunara ; gaireben totas las Glèisas ortodòxas actualas contunhan de celebrar Pascas segon lo calendièr julian (la [[Glèisa ortodòxa de Finlànda]] utiliza lo calendièr gregorian).
 
La partida solara del calendièr julian revisada foguèt acceptada sonque per qualques Glèisas ortodòxas, dins l'esper d'un dialòg melhor amb la Glèisa d'Occident : lo [[patriarcat ecumenic de Constantinòple]], los patriarcats d'[[Patriarcat ortodòxe d'Alexàndria|Alexàndria]] e d'[[Patriarcat ortodòxe d'Antiòquia|Antiòquia]], las Glèisas ortodòxas de [[Glèisa ortodòxa de Grècia|Grècia]], [[Glèisa ortodòxa de Chipre|Chipre]], [[Patriarcat de Romania|Romania]], [[Arquidiocèsi de Varsòvia, Metropòla de Polonha tota|Polonha]], [[Patriarcat de Bulgaria|Bulgaria]] (en 1963) e [[Glèisa ortodòxa en America|America]] (de parròquias d'aquesta darrièra an encara lo drech d'utilizar lo calendièr julian). Las Glèisas ortodòxas de [[Patriarcat ortodòxa de Jerusalèm|Jerusalèm]], [[Patriarcat de Moscòu e de Russia tota|Russia]], [[Glèisa ortodòxa macedoniana|Macedònia]], [[Glèisa ortodòxa Sèrba|Serbia]], [[Catolicossat-Patriarcat de Georgia tota|Georgia]] e [[Glèisa de Kiev e de Rus' tota|Ucraïna]] contunhan d'utilizar lo calendièr julian (e mai qualques Glèisas esquismaticas, [[Ortodòxas vièlhs calendaristas|vièlhas calendaristas]]). Festejan per exemple la [[Nativitat]] lo [[25 de decembre]] julian, es a dire lo [[7 de genièr]] gregorian fins a 2100. De parròquias occidentalas de la [[Patriarcat de Moscòu e de Russia tota|Glèisa ortodòxa russa]] celèbran la Nativitat lo 25 de decembre georgian, e mai las del [[Diocèsi ortodòxe bulgar en America]], abans e aprèp lo transferiment en 1976 d'aquel diocèsi de la [[Glèisa ortodòxa russa fòra frontièras]] a la [[Glèisa ortodòxa en America]].