Marqués de Pombal : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Vivarés (discussion | contribucions)
mCap resum de modificació
Vivarés (discussion | contribucions)
m correccions divèrsas
Linha 10 :
Aprèp d'estudis a l'Universitat de [[Coimbra]], serviguèt dins l'armada e se maridèt amb la filha del comte d'[[Arcos]], çò que li dobriguèt fòrça pòrtas. Foguèt nomenat ambaissador a [[Londres]] en [[1738]], puèi a [[Viena (Àustria)|Viena]] en [[1745]]. Foguèt francmaçon.
 
Tenent grands projèctes per son país, temptèt de tractar una patz europèa mas aboquèt. Lo rei [[Joan V de Portugal|Joan V]] non apreciava pas plan Pombal e lo rapelèt a [[Lisbona]], mas aprèp la mòrt del rei, en [[1750]], lo seu filh venguèt rei ([[Josèp Ièr de Portugal|Josèp Ièr]]).
Aquel apreciava lo marqués e lo nomenèt secretari d'Estat en [[1755]] puèi ''comte d'Oeiras'' en [[1759]] e ''marqués de Pombal'' en [[1770]].
 
Lo 1èr de novembre de 1755 un [[Tèrratremol 1755|tèrratremol]] de magnitud 8.75 estralhèt Lisbona, provocant d'incendis, d'ondas de mar, de scènas de panicas. TendraI aurà {{formatnum:15000}} mòrts e 85% de las abitacions destuidas, amb lo palais reial, la bibliotèca e sus archius.
 
Pombal prend sulcòp las causas en man tre que la familha reiala a fugiguèt Lisbona. Tot es fach per tornatornar menar l'òrdre, assanir la vila, conservar los abitants en plaça, far calar los profetasprofètas marrits.
[[Fichièr:Louis-Michel van Loo 003.jpg|thumb|right|300px||''Lo marqués de Pombal'', L'expulsion dels jesuistas per [[Louis-Michel van Loo]] e [[Claude-Joseph Vernet]], 1766]]
Sustot, foguèt responsable de la reconstruccion de la vila bassa (''a Baixa'') taltala coma òm la coneissísconeis encoraencara avuèi. Faguèt apèl a des d'arquitèctes portugués amb que cerca acèrca d'aplicar los principis de las [[Luses]]: simplicitat, coëréncia e fonctionalitat animan aquel projècte. Las activitats son reagropadas per quartièr. Per s'aparar dels incendis se privilegia l'[[azulejo]] que ten sonsa grandgranda expancionexpansion. S'experimenta solucions de construccions antisismicas.
 
Aquel eveniment li permetèt, enfin, dins lo domeni politic d'alunhar tots sussos opausants (la noblessa e los jesuitasjesuistas) e d'exerçarexercir un poder absolut. Pendent vint anadasans foguèt l'òme fòrt del país, lo rei [[Josèp Ièr de Portugal|Joseph Ièr]] tenent una personalitat suava. Redrecèt lo país economicament e politicament e li faguèt recobrar son retard.
 
En diplomacia e economia, contunhèt amb l'aliança britanica, organisètorganizèt la colonizacion de [[Brasil]], estimulèt lo desvolopament de las manufacturas e creèt fòrça monopòlis que la companhiá per la cultura de las vinhas del naut [[Douro]] que reglamenta la produccion del [[Porto (vin)|Porto]].
 
Luchèt tanben amb acarnament contra los [[jesuista]]s. SuprimètSuprimiguèt l'anciana distincion entre ancians e novèls crestians en aplicacion dempuèi mai de dos sègles. Enebiguèt l'esclavatge en 1761. Sometèt l'[[Inquisicion]] a l'autoritat reiala. D'un biais, se pòt dire que prepara la laïcitat del sègle seguent.
 
Foguèt tanben a l'origina d'una importanta reforma de l'ensenhament que permetrà al país d'obténer desde quadres e des d'administrators dignes d'un Estat modèrnamodèrne centralizant lo poder al prejudici de la noblessa. Desvolopèt l'universitat de [[Coimbra]]. Metèt en plaça un sistèma de polícia modèrna.
 
Aital las rancòrs a son esgard s'acumulèron, e quand en [[1776]] [[Josèp Ièr de Portugal|Josèp Ièr]] quitèt lo poder, sa filha [[Maria Ièra de Portugal|Maria Ièra]] metèt lo vièlh marqués a l'escart. Acusat de totes los mals, Pombal foguèt jutjat e demissionèt. Visquèt retirat e moriguèt en [[1782]].