Cabildo de Buenos Aires : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
TXiKiBoT (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Linha 2 :
[[Image:Cabildo de Buenos Aires (1864).jpg|200px|left|thumb|Lo Cabildo orignau en [[1864]] conservant lo son estat coloniau]]
[[Image:Cabildo-Buenos-Aires.jpg|200px|right|thumb|Lo calbido suber la [[plaça de Mayo]]]]
Lo '''Cabildo de Buenos Aires''' que's troba sus la [[plaça de Mayo]] (tanben costejada per la [[Catedrau Metropolitana de Buenos Aires|catedrau]] e l'[[Ostau Arroset]]) que ho lola siètisede deu poder municipau e judiciau deu temps de la colonia espanhòla (deu temps de la vicereiautat lo vicerei que s'estava dens la [[hortalessa de Buenos Aires|hortalessa]], a l'emplaçament deu l'actuau Ostau arroset). Lo cònsol [[Manuel Frías]] que decidí de'u bastí mercés a ua taxa suu navius qui entravan e sortivan deu pòrt. Lo purmèr cabildo que ho acabat en [[1610]]. En [[1682]] las autoritats que perpausèn de'u tornar bastir dab dus solèrs : dens la partida baisha ua carcèr e au solèr lo capitòu e los arquius. La construccion que comencè en [[1725]] per s'estancar en [[1728]] per manca de diners, puish que recomencè en [[1731]] per s'estancar enqüèra en [[1732]]. Deu temps de la [[Revolucion de mai]] de [[1810]] lo bastiment b' èra tostemps pas acabat (a maugrat qui la tor e hosse bastida de cap a [[1764]]).
 
Au cors deu sègle XIX lo bastiment que conservè la totalitat deus sons onze arcèus, la soa tor e tanben lo son estil coloniau ; totun, a la fin d'aqueth sègle la tor que ho en purmèr eslhevada en [[1880]] per las transformacion de l'arquitècte Pedro Benoit puish avalida en [[1889]].

La traucada de l'[[avienguda de Mayo]] ([[1894]]) que he càder mantun arcèus de dreta ; en [[1931]] d'autes arcèus, a esquèrra aqueth còp, que cadón entà deishar passar l'avienguda [[diagonau Julio Argentino Roca]].
[[Image:PlazaEl deCabildo y la VictoriaPolicía.pngjpg|400px200px|right|thumb|[[Daguerotip]]Elevacion près despuishde la [[Recovator deenter Buenos1880 Aires|Recova]]e (arcèus1889, ueidata tombats)de la ensoa [[1867]]demolicion]]
Fin finala lo bastiment, redusit a 4 arcèus, shens nat tor e ostendent un estil italian que ho restaurat au cors de las annadas [[1940]] per l'arquitècte Mario Buschiazzo qui'u tornè lo son [[estil coloniau]] d'autes còps en bèth tornar bastir ua tor inspirada de la purmèra, en tornant hicar un balcon de herrat, hèrs a las frinèstas e un tèit de teulas arroias. Qu'ei atau qui's pòt véder uei lo dia, dab ua tor e ua façada qui son donc, en vertat, deu sègle XX.