Fernando Arrabal : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
TXiKiBoT (discussion | contribucions)
m robot Ajoute: fr:Fernando Arrabal
Vivarés (discussion | contribucions)
correccions divèrsas
Linha 1 :
[[imatge:Fernando Arrabal.jpg|thumb]]
'''Fernando Arrabal''' es un escrivan e cineasta nascut lo l'11 d'agost de 1932 a [[Melilla]] ([[Espanha]]). Demòra en [[França]] demuèidempuèi [[1955]] ; ''desterrado'' es la seuna definicion, que se pòt traduire per mi''mieg-expatriat, mimieg-exiliatexilhat''.
 
RealisètRealizèt setsèt longs-mestratgesmetratges. Publiquèt una centencentena de pèças de teatre, catòrze romans, uèit censcents libres de poësia, uns d'ensags e la seuna celèbra « Letra al general [[Francisco Franco|Franco]] » del viuvivent del dictator. Son teatre complet es publicat en de nombrosas langas.
 
Es co-fondador del movement ''[[Panique (movement)|Panique]]'' amb [[Roland Topor]] e [[Alejandro Jodorowsky]], e Transcendant [[Satrape]] del [[Collègi de Patafisica]] dempuèi [[1990]]. Pendent lo darrièr semi-sègle quaranta personalitats recebèt aquela distinction, coma : [[Marcel Duchamp]], [[Eugène Ionesco]], [[Man Ray]], [[Boris Vian]], [[Dario Fo]], [[Umberto Eco]] et [[Jean Baudrillard]]. Amic d'[[Andy Warhol]] e de [[Tristan Tzara]], passèt tres ans al grope surrealista d'[[André Breton]].
 
== Biografia==
Aprenguèt ade liurelegir e a d'escriure a [[Ciudad Rodrigo]] ([[Salamanca]]) (Prèmi nacional a l'edat de detz ans), e faguèt sussos estudis universitariasuniversitaris àa [[Madrid]].
 
Dins son enfança sofrèt de la misteriosa disparicion de son paire, condemnat a mòrt pel regime de Franco, puèi escapat en [[1941]]. Pr'amor aquel traumatisme, coma escriguèt le [[Prèmi Nobel]] [[Vicente Aleixandre]], « la coneissença que balha Arrabal es tintada d'una lutz morala que demòra dins la matèria meteissa del seu art ».
 
Jutjat jos lo regim franquista en [[1967]] e empreisonatempresonat a causa de son engatjament politic tre son òbra, e aquò malgrat lo sosten energic de mai d'uns grands escrivans d'alara, dempuèide [[Francés Mauriac]] fins a [[Arthur Miller]], e una requèsta prèp del tribunal del celèbre romancièr e dramaturg irlandés [[Samuel Beckett]] que declarèt alara : « Se fauta i a que siá vista a la lutz del grand merit d'ièr e de la granda promessa de deman es aital pardonada Que Fernando Arrabal siá tornat a la seuna pena. ».
 
A la mòrt del [[Francisco Franco|Franco]] foguèt del grop dels cinc Espanhòls los mai dangeiroses, amb [[Carrillo]], [[la Pasionaria]], [[Líster]] e [[El Campesino]]. maipus tard la democracia en Espanha li permetèt d'aténher una vertadièra desconeissançareconeissença dins son país natal amb una centen de distincions que dos prèmis nacionals de teatre. Unas de sussas pèças tendràaurà fòrça succès, coma ''Letra d'amor'', amb [[María Jesús Valdés]].
 
== Enfança (1932-1946) ==
Fernando Arrabal Teràn es lo filh del pintre [[Fernando Arrabal Ruiz]] e de Carmen Teràn Gonzàlez.
Le 17 de julhet de 1936 al moment del ''pronunciamiento'' militar a l'origina de la Guèrra Civila Espanhola, lo seu paire demòrava fidèl a la Republica, e, en consequéncia, foguèt condemnat a mòrt per rebellion militarimilitara. EnseguidaPuèi, la pena foguèt comudadacommudada en trenta ans de prison. Fernando Arrabal senior passèt per las prisons de Santi Espiritu a [[Melilla]], [[Monte Hacho]] a [[Ceuta]] (ont temptèt de se suicidar), [[Ciudad Rodrigo]] e [[Burgos]], fin finala, lo 4 de decembre de 1941, foguèt trasferit a l'espital de Burgos, supausat malaut mental. Le 29, Fernando Arrabal senior escapèt de l'espital en pijamà, defòra un mètre de nèu recobravarecobrissiá los camps. Jamai pus òm tenguètaguèt novèlas d'el.
 
En 1941 fasiá sus estudis au Collègi des Escolapios de San Antón e mai tard a çò dels Escolapios de Getafe. A aquela epòca Arrabal legiguèt fòrça ete menèt experiéncias, que maipus tard li seràn utils.
 
== Jovença (1946-1956) ==
En 1947, sa maire l'obligètobliguèt ade seguir de classas preparatoriaspreparatòrias per dintrar àa l'EscolaEscòla Generala Militara, mas Arrabal i assistètassistiguèt pas, pr'aquò qu'en 1949 foguèt enviat a [[Tolosa (Guipuzcoa)]] ont estudièt a l'Escola ThéoricoTeorico- PraticaPractica de l'Industria e del ComerciaComèrci del Papièr. EstEs a aquela epòca, en 1950, qu'escriguèt mai d'unes pèças de teatre uèi ineditas.
En 1951 comencèt ade trabalhar a la ''Papelera Española''. Foguèt enviat a [[Valéncia]] ont passèt lo bachelierat, puèi a [[Madrid]] ont estuditestudièt lo Drech. Pendent aquels ans frequenta l'[[Ateneo]] de Madrid ete los poètas ''postistespostistas''.
 
En 1954 anèt a Paris en autostòp perrper veirerveire ''«Maire Coratge e sussos enfants»'' de [[Bertold Brecht]] (lo Berliner Ensemble se produiguèt dins la capitala). Mai tard, a Madrid faguèt la coneissença de Luce Moreau, la seuna futura femna. En 1955 obtinguètobtenguèt una borsa de tres meses per estudiar a Paris e pendent aquel temps demorèt al Collègi d'Espanha de la CitatCiutat universitariauniversitària. Alara recabussèt de tuberculòsi. Totjorn considerèt aquela malautiá coma una « malurósmalurosa sòrt » que li permetèt de demorar definitivament dins la seuna vertadièra patria, aquela de [[Kundera]] e de [[Vives]], de Sant InhaçIgnaci ete de [[Picasso]] : l'exili.
 
== Prèmis ==
 
E mai que siàsiá l'un dels escrivans lospus mai controversatcontroversiats de son epòca, son òbra es reconeguda pertot dins lo mond (Grand Prèmi de Teatre de l'[[Académie française]], Prèmi Nabokov pel roman, « Espasa », « World' Theater », « Pasolini » de cinemà, le « Mariano de Cavia» de jornalisme, « Alessandro Manzoni » de poësia, etc.).
 
Foguèt darrièr finalista del Prèmi Cervantes amb lo sosten de [[Camilo José Cela]] e [[José Hierro]]. [[Le Mage]] assegura que foguèt finalista del Nobel, prèmi qu'avianavián sollicitat l'autor mai d'ununa institucions e personnalitatpersonalitat. TenguètAguèt la [[légionlegion d'honneuronor]] lo 14 de julhet de 2005, e en 2007 lelo titretítol de Doctor ''Honoris Causa'' de l'Universitat Aristòtel ([[Grècia]]).
 
== Òbra cinematografica ==
Linha 58 :
*''[[Como un paraíso de locos]]'', Bruguera, Barcelona, 2008.
 
== ÓbraÒbra poëtica ==
 
PrièmiPrèmi Alessandro Manzoni de poësia
*''La Pierre de la folie''; [[1963]]
*''Cent sonnets''; [[1965]]
Linha 68 :
*«Diez poemas pánicos y un cuento», (Amphora Nova). [[1997]]
 
Arrabal publiquèt tanben uèit censcents libres de bibliofilia illustrats per, [[Salvador Dalí]], [[René Magritte]], [[Roland Topor]], [[Enrico Baj]], [[Antonio Saura]], [[Alekos Fassianos]], etc.
* ''1975 L'odeur de Sainteté", (Éd. Yves Rivière, Paris) amb Antonio Saura.
*''1980 Cinq sonnets", eaux-fortes, (Éd. André Biren, Paris) amb Julius Balthazar
Linha 75 :
*''2008 Clitoris" poèma amb 56 traduccions (que la version chèca de Milan Kundera)
 
*Fernando Arrabal realisètrealizèt una òbra monumentala amb los cinc artistas chinés contemporanèus los maipus coneguts: Yu Minjun, Wang Guangyi, Zhang Xiaogang, Yan Shaobin et le photographe Wang Quing Song.
 
== Òbra dramatica ==
 
Una centencentena de pèças de teatre publicadas dins lo mond entièr :
*''Le Tricycle''; [[1953]]
*''[[Fando et Lis]]''; [[1955]],
Linha 105 :
*''Lettre d'amour''; [[1999]]
 
Arrabal qui qu'a obtenuobtengut deuxdos prixprèmis nationauxnacionals de théâtreteatre estes a actuellementl'ora led'ara dramaturgelo ledramaturg plusmai jouéjogat.
 
== Pintura ==
Linha 142 :
Lo 13 de febrièr de [[2009]]: primièra de son operà « Faustbal », musica de [[Leonardo Balada]] (1933-) e mesa en scèna dels Comediants de Barcelone.
 
== NotesNòtas ==
==ReferénciesReferéncias==
 
* Libros consagrados enteramente a la obra de Arrabal:
Linha 192 :
* "Second Ruy Lopez Chess Festival", ChessBase News, 13 April 2008, http://www.chessbase.com/newsdetail.asp?newsid=4566, retrieved on 14 April 2008 (photos and discussion of Arrabal's interest in chess. N.B. the biographical details in this article were copied from Wikipedia)
 
== LienLigam externeextèrne ==
* {{imdb name|id=37130}}