Tristan Tzara : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Jiròni (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Vivarés (discussion | contribucions)
m ortografia
Linha 1 :
{{ortografia}}
[[Imatge:Tzara by Tihanyi.jpg|thumb|right|Tristan Tzara per [[Tihanyi]]]]
'''Tristan Tzara''', de son nom vertadièr '''Samuel Rosenstock''', nascut lo [[16 d'abril]] de [[1896]] a [[Moineşti]], [[Romania]] e mòrt lo [[25 de decembre]] de [[1963]] a [[París]], foguèt un escrivan, poèta e ensagista de lenga [[romanés|romanesa]] e [[francés|francesa]] e un dels fondadors del movement [[Dada]].
 
==Biografia==
Los membres de la familha Rosenstock faguèron partitpart delsde las {{formatnum:800000}} personas josevas recensadas a que lo code civil en vigor, a l'epòca, interdich la ciutadanetat [[Romania|romanesa]]. Lo seu paire foguèt quadre d'una societat d'expleitacion petroliera, Samuel conegut una enfança e una adolescéncia aisada e sens istòria. Seguèt una classa sus la cultura francesa dins un institut privat, de literatura al licèu Saint-Sava e de sciéncia per lo certificat de fin d'estudis al licèu Milhai-Viteazul.<ref>Buot, op. cité, p. 15 à 18</ref>.
 
Amb son amic de licèu [[Marcel Janco]], Samuel creèt, en 1912, sa primièra revista "Simbolul" e s'imagina en « àngel negre del simbolisme triomfant ». I publiquèt l'un de sus primièrs poèmas « ''Sur la rivière de la vie'' ».<br />
Linha 16 ⟶ 17:
<ref>Buot, p. 40 et 41 & Marc Dachy « Journal du mouvement Dada », Skira, Genève, 1989</ref>.
Participèt a la renaissançarenaissaeça del mot « [[Dadaïsme|Dada]] » a [[Zuric]] e foguèt lo maspus actiu propagandista del movement.
 
Escriguèt los primièrs tèxtes "dadas" :
Linha 25 ⟶ 26:
Tristan Tzara, [[Louis Aragon|Aragon]], [[Philippe Soupault]] et [[Breton]], e mai d'autres, participèron a la revista [[SIC]] creada per [[Pierre Albert-Birot]] en 1916 e d'autres activitats amb visada de tustar lo public e destruir las estructuras tradicionalas del lengatge.
 
Puèi, yemptéttemptét de reconciliar [[surrealisme]] e [[comunisme]] (aderiguèt al partit comunista en [[1936]], per rejónher la Resisténcia pendent la [[Segonda Guèrra mondiala]]).
 
Es enterrat a Paris, al cementèri del Montparnasse.