Contes de Gasconha : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Morburre (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Morburre (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Linha 1 :
[[Imatge:Oedipus sphinx Louvre G417 n2.jpg|200px|thumb|La béstia deu cap d'òmi de Blader que pausa la medisha enigma que l'esfinx a Edip.]]Los '''contes de Gasconha''' qu'ei un corpus literari escrivut en [[occitan]] [[gascon]] de [[Leitora]] e, per quauques contes, en [[lengadocian]] [[agenés]] hèra pròcha deu gascon. Que's compausa de tres garbas de contes escrivuts per l'escrivan [[Leitora|leitorés]] [[Joan Francés Blader]].
 
Segon Blader, que son transcripcions deu contes de tradicion orauorala qu'avèvan audit de personas deus parçans de [[Leitora]], [[Nerac]] e [[Agen]].
 
Que s'ei discutit l'autenticitat d'aquestes contes en tot sugerir que Blader e'us poderé aver inventats o adobats. A minimum, deu punt de vista de l'antropologia modèrna, s'a jutjat qu'un metòde rigorós de compilacion deus contes qu'auré exigit mei de personas hont e mei eslunhadas de Blader (puish ueque son efectivament tanhents de la familha Blader).
 
Quina que sia la pertinença d'aquesteaquestes jutjaments, los ''contes'' que demòran lo principau eretatge folcloric de la tradicion narrativa gascoa e tanben ua de la òbras màgers de la literatura gascoa. Que ns' an transmés recontes e personatges tradicionaus claus de la cultura gascoa com ac son lo ''Rei de las Agraulas'', ''Bós de Benac'', ''Grum de Milhet'', lo ''becut'', la ''béstia deu cap d'òmi'' (plaçat dens un conte de tradicion greco latina o e pren justament la plaça de l'[[esfinx]]) ; òm i tròba tanben formulas e psaumes magics (com la formulas contra la [[posoèra]]s o la descripcion de la [[messa de Sant Secari]] ; mantuns contes o personatges que son version gascoas de mites coneguts dens la tradicion greco latina (l'esfinx, mes tanben Bós de Benac qui partatja espravas d'[[Ulisse]]).
 
Los ''contes'' que dan tanben lo parat de véder dab un certe punt de vista de l'imaginacion folclorica un monde on lo rei viu dens ''un Lovre'', on la devocion que's vira de cap a [[Sarrança]], on los òstes e hen carniceria dab lo còs deus clients de la loas ostalarias.