Nòrma bonaudiana : Diferéncia entre lei versions
Contengut suprimit Contengut apondut
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Linha 1 :
La '''nòrma bonaudiana''' que se definís ela mesma
Uèi lo jorn l'auvernhat es partejat entre los partisans de la nòrma classica e los partisans de la nòrma bonaudiana. L'impacte sociau de chascuna de las doas nòrmas es pro feble dins la societat auvernhata
La nòrma bonaudiana se caracteriza per lo [[secessionisme lingüistic]], en afortir que l'auvernhat seriá una lenga independenta e non pas una part de l'occitan. Ansin privilègia de chausidas particularistas que s'aluènhan volontariament de la [[nòrma classica]] e daus autres dialèctes occitans. S'aluènha maitot de las tendéncias graficas e morfologicas majoritàrias de la [[lengas romanicas]], sobretot per fixar los neologismes. Emprumta de traits a la nòrma francesa, coma lo grafèma ''ou'' per notar [u], mas atanben ten de traits pro diferenciats dau [[francés]].▼
La '''nòrma bonaudiana''' se compausa de dos aspèctes:
* La '''nòrma ortografica''' o '''[[ortografia]]''', que fixa la manèira d'escriure los sons. Se parla d''''ortografia bonaudiana''' (codificada).
** ''Remarca'' - Lo concèpte de '''grafia bonaudiana''', en teoria, englòba mai larjament l'ortografia bonaudiana (codificada, dins la nòrma)
* La '''nòrma orala''', que fixa una manèira recomandada de parlar en auvernhat.
Quò es lo renaissentista auvernhat [[Piare Bonaud]], geograf de formacion, que fondèt aquela nòrma en [[1973]]. En aquò faire,
▲La nòrma bonaudiana se caracteriza doncas per lo [[secessionisme lingüistic]], en afortir que l'auvernhat seriá una lenga independenta e non pas una part de l'occitan. Ansin privilègia de chausidas particularistas que s'aluènhan volontariament de la [[nòrma classica]] e daus autres dialèctes occitans. S'aluènha maitot de las tendéncias graficas e morfologicas majoritàrias de la [[lengas romanicas]], sobretot per fixar los neologismes. Emprumta de traits a la nòrma francesa, coma lo grafèma ''ou'' per notar [u], mas atanben ten de traits pro diferenciats dau [[francés]].
▲Uèi lo jorn l'auvernhat es partejat entre los partisans de la nòrma classica e los partisans de la nòrma bonaudiana. L'impacte sociau de las doas nòrmas es pro feble dins la societat auvernhata. L'auvernhat contunha de lai subir la diglossia e la substitucion lingüistica au profèit dau [[francés]].
Dins lo domeni de la recèrcha scientifica en [[lingüistica]], la quasi-totalitat daus especilistas, coma J.P. Chambon, C. Herilier, P. Nauton, J.C. Potte o S. Escoffier, considèran que l'auvernhat es be d'occitan e aderisson pas a las idèas de P. Bonaud. Lo sol lingüista qu'aderís a las tèsis bonaudianas es Karl-Heinz Reichel.
|