Nòrma bonaudiana : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Aubadaurada (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Aubadaurada (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Linha 1 :
La '''nòrma bonaudiana''' que se definís ela mesma comnacoma '''escritura auvernhata unificada''' o '''EAU''' ''(eicritürà euvarnhatà vunefiadà)'' es un ensems de règlas convencionalas de codificacion (o normativizacion) que fixa la lenga [[occitan]]a dins sa varietat [[auvernhat]]a, e que fa concurréncia a la [[nòrma classica]]. Apareguèt en [[1973]] dins las òbras de [[Piare Bonaud]]. Es sostenguda per lo [[Cercle Tèrra d'Auvèrnhe]] (CTA) e per la revista ''Bisa Nèira [Bïzà Neirà]''.
 
Uèi lo jorn l'auvernhat es partejat entre los partisans de la nòrma classica e los partisans de la nòrma bonaudiana. L'impacte sociau de chascuna de las doas nòrmas es pro feble dins la societat auvernhata., L'auvernhate contunhafrena de lai subirgaire la diglossia enimai la substitucionreculada lingüisticade l'occitan au profèit dau [[francés]].
La nòrma bonaudiana se caracteriza per lo [[secessionisme lingüistic]], en afortir que l'auvernhat seriá una lenga independenta e non pas una part de l'occitan. Ansin privilègia de chausidas particularistas que s'aluènhan volontariament de la [[nòrma classica]] e daus autres dialèctes occitans. S'aluènha maitot de las tendéncias graficas e morfologicas majoritàrias de la [[lengas romanicas]], sobretot per fixar los neologismes. Emprumta de traits a la nòrma francesa, coma lo grafèma ''ou'' per notar [u], mas atanben ten de traits pro diferenciats dau [[francés]].
 
La '''nòrma bonaudiana''' se compausa de dos aspèctes:
* La '''nòrma ortografica''' o '''[[ortografia]]''', que fixa la manèira d'escriure los sons. Se parla d''''ortografia bonaudiana''' (codificada).
** ''Remarca'' - Lo concèpte de '''grafia bonaudiana''', en teoria, englòba mai larjament l'ortografia bonaudiana (codificada, dins la nòrma) e mai los usatges gaire codificats (fòra nòrma) que s'inspirarián de l'ortografia bonaudiana.
* La '''nòrma orala''', que fixa una manèira recomandada de parlar en auvernhat.
 
Quò es lo renaissentista auvernhat [[Piare Bonaud]], geograf de formacion, que fondèt aquela nòrma en [[1973]]. En aquò faire, a chausitchausiguèt de quitar la grafia classica e l'idèa d'unitat de l'occitan, après i aver aderit inicialament, pr'amor que considèra que l'auvernhat ten de caracteristicas tròp particularas que, segon el, la nòrma classica las poiriá pas restituir nimai respectar. Una autra rason d'aquela rompedura, segon çò quequ'òm podèmpòt legir dins las publicacions occitanistas e bonaudianas daus ans 10701970, es lo fait que la nòrma classica èra encara mau explicitada o mau definida per l'auvernhat, e mai qu'una part dau movement militant occitanista aviá de prejutjats infondats e una granda manca de compreneson sobre çò qu'es l'auvernhat (e sobre çò qu'es lo [[nòrd-occitan]] en generau).
 
La nòrma bonaudiana se caracteriza doncas per lo [[secessionisme lingüistic]], en afortir que l'auvernhat seriá una lenga independenta e non pas una part de l'occitan. Ansin privilègia de chausidas particularistas que s'aluènhan volontariament de la [[nòrma classica]] e daus autres dialèctes occitans. S'aluènha maitot de las tendéncias graficas e morfologicas majoritàrias de la [[lengas romanicas]], sobretot per fixar los neologismes. Emprumta de traits a la nòrma francesa, coma lo grafèma ''ou'' per notar [u], mas atanben ten de traits pro diferenciats dau [[francés]].
Uèi lo jorn l'auvernhat es partejat entre los partisans de la nòrma classica e los partisans de la nòrma bonaudiana. L'impacte sociau de las doas nòrmas es pro feble dins la societat auvernhata. L'auvernhat contunha de lai subir la diglossia e la substitucion lingüistica au profèit dau [[francés]].
 
Dins lo domeni de la recèrcha scientifica en [[lingüistica]], la quasi-totalitat daus especilistas, coma J.P. Chambon, C. Herilier, P. Nauton, J.C. Potte o S. Escoffier, considèran que l'auvernhat es be d'occitan e aderisson pas a las idèas de P. Bonaud. Lo sol lingüista qu'aderís a las tèsis bonaudianas es Karl-Heinz Reichel.