Hector Berlioz : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Linha 22 :
|[[París]], [[França]]
|}
'''Louis Hector Berlioz''' ([[La Côte-Saint-André]], l'[[11 de deceme]] de [[1803]]- [[París]], lo [[8 de març]] de [[1869]]) que ho un compositor [[França|francés]] del [[Romantisme]], mei que mei conegut per la soa ''[[SimfoniaSinfonia Fantastica]]'' de [[1830]] e la ''Gran Messa deus Morts'' (''Requiem'') de [[1837]]. Que compusè tanben los opèras ''Los troians'' e ''benvento Cellini''. Qu'èra tanbenegaument un gran aimador de literatura, critic, e escrivan. A espart deu son estil, qu'ei la soa quita personalitat e la soa vita qui son a còps considerats co "romantics".
 
 
'''Louis Hector Berlioz''' ([[La Côte-Saint-André]], l'[[11 de deceme]] de [[1803]]- [[París]], lo [[8 de març]] de [[1869]]) que ho un compositor [[França|francés]] del [[Romantisme]], mei que mei conegut per la soa ''[[Simfonia Fantastica]]'' de [[1830]] e la ''Gran Messa deus Morts'' (''Requiem'') de [[1837]]. Qu'èra tanben un gran aimador de literatura, critic, e escrivan.
 
Berlioz que vadó dens ua familha borgesa de [[Daufinat]] on avó lo parat d'arrecéber ua educacion musicau a partir de l'etat de 12 ans. Lo son pair qu'èra mètge e qu'auré volut que lo son hilh e seguisse lo medish camin. Que'u mandè estudiar a París a partir de [[1821]] (aus 18 ans) mes Berlioz, alavetz entosiasmat per l'universe de l'Opèra e pauc interessat per la medecina que's causí de seguir definitivament la via de la musica.
Linha 34 ⟶ 32:
Enter [[1831]] e [[1832]] que viatgè en [[Italia]] com ac exigiva l'autrejament deu Prèmi de Roma.
 
A partir de [[1830]] que comencè a tribalhar suber la soa ''[[Sinfonia fantastica]]'' e que he la coneishença de [[Franz Liszt]] qui vadore un gran amic e qui transcrivore la ''Sinfonia'' entau [[piano]]. la ''Sinfonia'' qu'ei ligada a la soa passion entà Smithson. La purmèra de la ''Sinfonia Fantastica'' que ho un gran eveniment o arrecotín la custòdias de París. Quauques dias arron Berlioz qu'avó l'escadença d'estar formalament presentat a Harriet Smithson e que l'esposè estant Franz Liszt un deus temoenhs. Aqueth maridatge non ho pas benastrós e los espós qu'acabèn per desseparà's ; Berlioz que comencè ua relacion dab ua cantadora aperada Marie recio e qui espore arron la mort de la soa prumèra molhèr.
 
La purmèra de la ''Simfonia Fantastica'' que ho un gran eveniment o arrecotín la custòdias de París. Quauques dias arron Berlioz qu'avó l'escadença d'estar formalament presentat a Harriet Smithson e que l'esposè estant Franz Liszt un deus temoenhs. En [[1834]] [[Niccolò Paganini]] que comandè a Berlioz ua òbra entà jogar un alto [[Antonio Stradivari|Stradivari]] que vienèva d'aquesir ; Berlioz que compausè alavetz ''[[Harold en Italia]]'' ; decebut per la part tròp petitat consecrada a l'alto dens aquesta òbra qui ei ua simfonia, Paganini non la voló pas interpretar. En l'audir, totun, qu'exprimè ua admiracion extrèma de cap a berlioz e que'u auherí 20 000 francs entà marcar lo son respècte.
 
En [[1836]] Berlioz que conegó ua mauescaduda dab lo son opèra ''Benvenuto Cellini'' e tanben quauques dificultats economicas. A partir [[1842]] que comencè a viatjar per Euròpa en tot publicar, en [[1844]] un ''Tractat d'orquestracion''.