Marqués de Pombal : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
TXiKiBoT (discussion | contribucions)
Mertyl (discussion | contribucions)
correccions
Linha 1 :
[[Imatge:Pombal portrait.jpg|right|thumb|250px|Lo marqués de Pombal]]
'''Sebastião José de Carvalho e Melo, comte d'Oeiras, marqués de Pombal''' (lo [[13 de mai]] de [[1699]] - lo [[8 de mai]] de [[1782]]) foguèt un òme politic portugués.
 
Sa personalitat e desde circonstàncias excepcionalas faranfaguèron d'aquel simple secretari d'Estat un dels òmes politics los mai importants dins l'istòria delde [[Portugal]].
 
Eissit de la bassa noblesa provinciala, Pombal nascut a [[Lisbona]] lo [[13 de mai]] de [[1699]].
 
Estudièt a [[São João da Pesqueira]], o mai tard crearaa creat una zòna viticola de [[Porto (vin)|Porto]].
 
Aprèp estudis a l'Universitat de [[Coimbra]], serviguèt dins l'armada e se maridèt amb la filha del comte d'[[Arcos]], çò que li dobriguèt fòrça portaspòrtas. Es nomenat ambaissador a [[Londres]] en [[1738]], puèi a [[Viena (Àustria)|Viena]] en [[1745]]. Foguèt francmaçon.
 
Tenent grands projèctes per son país, temptèt de tractar una patz europèa mas aboquèt. Lo rei [[Joan V de Portugal|Joan V]] non apreciava pas plan Pombal e lo rapelèt a [[Lisbona]], mas aprèp la mòrt del rei, en [[1750]], lo seu filh venguèt rei ([[Joseph Ièr de Portugal|Joseph Ièr]]).
Linha 21 :
Aquel eveniment li permetèt, enfin, dins lo domeni politic d'alunhar tots sus opausants (la noblessa e los jesuitas) e d'exerçar un poder absolut. Pendent vint anadas foguèt l'òme fòrt del país, lo rei [[Josèp Ièr de Portugal|Joseph Ièr]] tenent una personalitat suava. Redrecèt lo país economicament e politicament e li faguèt recobrar son retard.
 
En diplomacia e economia, contunhetcontunhèt amb l'aliança britanica, organisèt la colonisacioncolonizacion del [[Brasil]], estimulèt lo desvolopament de las manufacturas e creèt fòrça monopòlis que la companhiá per la cultura de las vinhas del naut [[Douro]] qui reglamenta la produccion del [[Porto (vin)|Porto]].
 
Luchèt tanben amb acarnament contra los jesuitas. Suprimèt l'anciana distincion entre ancians ete novelsnovèls crestians en aplicacion dempuèi mas de dos sègles. Enebèt l'esclavatge en 1761. sometètSometèt l'[[Inquisicion]] a l'autoritat reiala. D'un biais, se pòt dire que prepara la laïcitat del sègle seguent.
 
Foguèt tanben a l'origina d'uneuna importanta reforma de l'ensenhament que permetrapermetrà al país d'optendreobténer des quadres e des administrators dignes d'un Estat modernamodèrna centralizant lo poder al prejudici de la noblessa. Desvolopèt l'universitat de [[Coimbra]]. Metèt en plaça un sistèmsistèma de policiapolícia modernamodèrna.
 
Aital las rancòrs a son esgard s'acumulèron, e quand en [[1776]] [[Josèp Ièr de Portugal|Josèp Ièr]] quitèt lo poder, sa filha [[Maria Ièra de Portugal|Maria Ièra]] metèt lo vielhvièlh marqués a l'escart. AccusatAcusat de totstotes los mals, Pombal foguèt jutjat e dmissionademissionèt. Visquèt retirat e moriguèt en [[1782]].
 
L'adjectiu '''pombalin''' es dempuèi utilisatutilizat prrper desinhardesignar l'epca del govèrn de Pombal e son [[Estil pombalin|estil arquitectural]].
 
[[de:Sebastião José de Carvalho e Mello]]