Reialme visigòt : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Jiròni (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Linha 18 :
 
En [[478]] Euric e los visigòts combatèron los [[burgondis]] en [[Vivarés]], e mai tard ([[481]] a [[484]]) ocupèron [[Provença]] inclus [[Arle]] e [[Marselha]]
Se sap pas exactament quora Euric efectuèt la resta de las conquistas, mas sabèm que cap a l'an [[480]] (abans de [[481]]) lo comte gòt [[Gauteric]], mandat per Euric, traversèt los Pirenèus e ocupèt [[Pampalona (Navarra)|Pampalona]] e [[Saragossa]]. A la meteissa epòca Euric mandèt una autra expedicion jol comandament del comte [[Eldefred]] cap a la part costièra de la Tarraconesa. La conquista de la [[Cartaginesa]], [[Lusitània]] e [[Bètica]] son pas documentadas.
Aquesta expedicion cap a la Tarraconesa comptèt amb la collaboracion del general roman Vicenç, que se sap pas se èra passat al servici d'[[Euric]], o se èra lo governador militar provincial roman de la Tarraconesa o de l'autra província d'Ispània (dins las cronicas s'i titola ''Dux Hispaniae''). Euric aguèt de se servir de la collaboracion d'un general roman per s'assegurar la sobmission dels ispanoromans de la Tarraconesa, ont trapèt una resisténcia, probablament dirigida pels grands propietaris romans o ispanoromans opausats a la remesa de dos terces de la tèrra als gòts segon la lei de l'''hospitalitas'' modificada pels visigòts (d'un terç pasava a dos terces). Se sap que [[Tarraco]], la capitala provinciala, aguèt d'èsser assetjada e presa violentament, provocant sa decadéncia al benefici de [[Barcino]] (Barcelona), decadéncia completada d'ans pus tard per l'òbra dels musulmans.